dimecres, 14 de novembre del 2012

Com es munta una bona farra. 1a lliçó

Per muntar una farra no cal gaire, només tenir ganes de gresca però per que sigui una gran festa cal un bon motiu, llavors tot és més fàcil, i clar, celebrar els 25 anys de l'Andrea fa que tot es vagi desenvolupant sol.

Pas 1: Convidar una bona colla d'amics a sopar i a la resta de la tropa a la festa posterior..

Pas 2: agafar una mica de llenya per fer la brasa, carregar la nevera de gel i posar un gos (si pot ser perillós millor) per què vigili els lladres (de llenya i de gel).


 Pas 3: procurar-te uns quants col.lavoradors:

Alguns micropunkis i curtits per fer la carn..

Algunes Su-elens que portin la barra..
 I d'altres com en Risto, en Ruso, l'Albert o la Silvia que t'ajudin a muntar taules, projectors, equips de música, performance, etc..

Pas 4: Molt important: S'ha de guarnir el gos salvatge i perillós amb alguna cosa divertida per què no faci tanta por als convidats i no pensin que els pot saltar al coll en qualsevol moment.

Pas 5: esperar tranquil.lament que vagi arribant tothom..

Sobretot no pots descuidar-te a la família!!


En definitiva son els qui t'ajudaran a que s'acabin les birres!!

Pas 6: Sopar. Aquest punt és molt important per poder arribar al pas 11.

Pas 7: El pastís, en tota bona festa d'aniversari hi ha d'haver un pastís, i si és malva millor!!!  Gràcies Jordi i Albert!!

Cal recordar que aquest tipus de festes son un moment immillorable per als retrobaments, moments dolços que cal gaudir..



Pas 8: Els regals. No son imprescindibles però ajuden molt a la persona qui els rep a sentir-se estimada. No em puc imaginar, Andrea, lo estimada que et devies de sentir aquest dia amb tants regals!!!



Passos 9, 10 i 11(Només per a persones molt especials):

9: Concert de gralles a càrrec de les Gralles-Grillades.              GRÀCIES!

10: Pilar de 4 improvisat.                                       IMPRESSIONANT

10: Passe de vídeo de mitja horeta amb un recull de fotos i vídeos de la vida de l'Andrea, amenitzat amb bona música..


Molt important!! 
S'ha d'estar atent, quant la família s'acabi les birres s'ha de tenir alguna cosa més forta per donar-los..
jejejejeje

Pas 11: Si has fet la festa al pati, trasllada-la a algun lloc més íntim on no molestis als veïns i on puguis gaudir d'un bon DJ (gràcies Sergi!!) fins altes hores de la matinada..

Ah! i no t'oblidis de recollir al gos perillós que segurament estarà una mica cansat de vigilar tant!!
che! vaya dueños me han tocado viste..

dijous, 6 de setembre del 2012

Peña Fresnidiello: Separación real, 300m 6a

Aquesta va ser la via escollida per acabar l'entrenament abans de l'atac al Picu Urriellu. Una via a priori senzilla per agafar un altre cop la dinàmica de les vies llargues.
Ben a prop del petit poble de Sotres, al cor dels Picos de Europa, on vam passar la nit a l'aparcament municipal i on no ens va caldre despertador gràcies al típic tio que es lleva i es pensa que ja s'ha llevat tothom, o que li agrada fer-se escoltar, o que, més probablement, no pensa. El cas és que anem a la paret i ens quedem bocabadats amb aquest impressionant monòlit, la Peña Fresnidiello amb els seus 1477m. Minuts més tard arriba el despertador amb 3 micropunkis i ens demana si li deixem fer a ell la fàcil perquè va amb els joves... (fuera fuera)


La ressenya de la via. Vist així sembla que hagi d'estar tombada. Una mica lluny de la realitat, sobretot els dos primers llargs amb molts metres desplomats, de 6a però desplomats..

L'aproximació també te un polvo, una bona rampa sota el Sol, i és que nosaltres sempre anem tard a tot arreu..

Arribem a la paret i el pesat del paio aquell encara em crida no se què fent-se l'entés i jo que sense fer-li massa cas penso que amb les 20 o 30 vies que hi ha a la paret per què hem hagut de tenir tanta mala sort de tenir-lo al costat.

Aquí es pot veure la verticalitat de la via, contrastant amb la imatge que et fas de lluny... Peu de paret i la furgo ja quasi ni es veu!!

El cert és que al paio aquell ja no el vam veure més, be si, al refugi del Naranjo!!!! i com no, explicant batalletes a veu alçada...com vam riure del pallasso!!!

L'Andrea recuperant el primer llarg, després de superar el primer tram desplomat. per ser un 6a no ens van regalar res!

La segona tirada va ser potser igual d'exigent que la primera, molta força de braços i alguna placa fineta. No m'esperava que fos tant dura, i per descomptat l'Andrea tampoc, que arribant a la segona reunió, i amb llàgrimes als ulls, em va dir (amb tota la raó) que si la via era així tota l'estona no es veia capaç de fer-la, que fes jo un llarg més i avall.

Estem desentrenats, els dos, i si hagués sigut així tota la via (300m) jo tampoc m'hi veia amb forces. Mirant la ressenya vaig veure que a partir de llavors havia de ser més fàcil, un primer llarg de Vè i la resta de 4rt.

Peró com li dic a l'Andrea que ja ha passat el difícil i m'enfilo per aquest altre desplom?

Res, era només el començament del llarg i després ja va ser fàcil, molt fàcil, una escalada per gaudir, per unes xorreres impressionants, això si, sense badar. Les úniques assegurances eren uns ponts de roca cada...molts metres i molt de tant en tant algun spit.

Va estar be, l'Andrea va fer de primer, com a la foto, i fins i tot va posar un friend!!

La cara va canviant amb l'alçada... es pot veure el poble de Sotres darrera nostre.

No tinc paraules per descriure la classe que te l'Andrea escalant, ho porta dins, li veig des de el primer cop que es va enfilar a una paret..


Sotres, espero tornar ben aviat

dimecres, 22 d’agost del 2012

Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada

La última vegada que vam escalar junts va ser aquí al costat amb l'Andrea fent la Cutreclub, quan ens vam trobar aquell tio de la trompeta. I la última vegada que vam escalar sols crec que va ser aquell dia a la sardineta de dalt. I la última vegada que vam escalar sols a ca la Montse? jajaja bona pregunta..

 Total, que ja feia massa temps que cadascú feia les seves escalades pel peu compte, es a dir el Quimi moltes i jo gairebé cap. jajaja sigui com sigui va ser genial poder tornar-hi.
Vam quedar casi d'un dia per l'altre i vam escollir una d'aquelles vies que sempre es tenen a la llista (a la del Quimi en aquest cas..)

La via demana bastants ferros, i jo també. Avui és la part final del mini-entrenament que he anat fent alguns dies per pujar al Naranjo d'aqui un parell de setmanes.

M'havia mirat una mica la ressenya i creia que la combinació de llargs fent jo el primer seria més fàcil per a mi. ERROR..
Després d'escalar uns quants metres m'adono que no m'arribaran els ferros al ritme que porto posant assegurances, 5m 3friends!! i és que el llarg és de 40m i no hi ha res! vaig massa insegur i decideixo baixar, penjat d'un friend i confiant que estigui ben colocat!!

El Quimi tiba, ostres, em va deixar sorprés amb la seguretat que va escalar el llarg, molt be tiu! no era gens fàcil, una bona xemaneia amb passos de Vè+, de vegades una mica peluts per estar nets.

Segona tirada, ara si que em toca, ja m'he tret la tonteria i afronto un llarg de 30m en diedre amb només un parell de claus, que estan junts i al començament.
És un diedre finet amb un parell de trossos ben drets que és on costa més. S'hi pot anar posant algun friend petit però el millor és no trigar gaire..

El Quimi recuperant el llarg, ell si que no va trigar gaire..

3er llarg, segons ressenya 'babaresa al.lucinant'. Home, al.lucinant no és però és molt guapa, sobretot pel qui va de segon que no ha d'anar posant caxarros. Hi ha alguns tacs de fusta dels de no caure-hi.

El Quimi, sense pietat.

-Va que si et fas tot el llarg sense parar-te pago jo les birres!!
què cabró, segur que va dir això per què sabia que hi havia un parell de friends punyeteros..

xula xula. I les fotos de la càmera del Quimi també.

Llarg d'artificial. Comença amb un bon desplom que et deixa a fora de la paret amb un pati impressionant.Com m'agraden aquests llargs!!

La visió que tinc des d'aquí del Quimi i de la via és brutal!! li he donat totes les voltes a la foto per veure si es veu millor però és així com està tirada i realment així es com es veu millor

Un cop passat el desplom i tornat a la via que toca amb pocs metres s'arriba a la reunió.

El Quimi recuperant el penúltim llarg...

...i obrint el darrer

oooohhhhh siiiii...

quan vulguis hi tornem!!!