Fa un temps,un amic em va enviar aquest video, us el passo avui, dia de Nadal, per què el veieu i en treieu les vostres pròpies reflexions.
Bon Nadal a tots!!
.jpg)
dissabte, 25 de desembre del 2010
dimarts, 14 de desembre del 2010
Via ferrata Regina
Per fi ens hem decidit d'anar a fer aquesta ferrada, ja feia temps que ens en parlàven molt be i la veritat és que no ens ha decepcionat gens..
L'Andrea al primer tram. Davant nostre ens hem trovat un grupet i havíem d'anar amb compte amb les pedres
Després de aguantar-li el cul a una noia espantada i deixar-nos passar a una zona ample, ens trobem amb aquest pont tibetà on per fi vaig poder deslliurar-me dels anclatges..
Només per les vistes que té la via ja val la pena de venir..
També seria un lloc magnífic per escalar...
L'Andrea fent un dels passos més aeris de la via
Una de les coses que més em va agradar va ser poder compartir aquest dia amb els amfitrions, uns enormes voltors que et passaven volant molt a prop.
A l'agulla aquesta s'hi va fer una bona reunió de voltors..
Encarant ja el tram final de la via
Buscant un foradet per escriure alguna cosa..
Via del tot recomanable amb molt d'ambient i ben protegida, felicitats als instal·ladors!
L'Andrea al primer tram. Davant nostre ens hem trovat un grupet i havíem d'anar amb compte amb les pedres
Després de aguantar-li el cul a una noia espantada i deixar-nos passar a una zona ample, ens trobem amb aquest pont tibetà on per fi vaig poder deslliurar-me dels anclatges..
Només per les vistes que té la via ja val la pena de venir..
També seria un lloc magnífic per escalar...
L'Andrea fent un dels passos més aeris de la via
Una de les coses que més em va agradar va ser poder compartir aquest dia amb els amfitrions, uns enormes voltors que et passaven volant molt a prop.
A l'agulla aquesta s'hi va fer una bona reunió de voltors..
Encarant ja el tram final de la via
Buscant un foradet per escriure alguna cosa..
Via del tot recomanable amb molt d'ambient i ben protegida, felicitats als instal·ladors!
dimarts, 2 de novembre del 2010
Ha caigut un mite!!
..o més ben dit, no ha caigut!! I és que per fi s'ha descarregat el 2x8 net!! Felicitats Vilafranca, us ho heu guanyat a pols.
Peazo actuació la de tots plegats, les colles han escalat un graó més dins del seu nivell particular.
Els verds han passat de ser colla de Gamma Extra a ser colla del fins ara exclusiu Gamma Only You, sisi es com dir q aquest castell només l'hem fet nosaltres... Com a malalt q soc dels castells només em puc treure el barret.
Capgrossos han passat a ser colla de Gamma Extra, Quina alegria!! Vaig emocionar-me en veu-re'l, se'l mereixen, per tot el que han passat, el que han treballat, i ja de passada, el món casteller també se'l mereix, es mereix una altre colla capaç d'assolir aquests papinus, que doni guerra, q ens apreti a la resta de colles capdevanteres...si continuen així, als administradors de Vilafranca se'ls gira feina..
Que estrany es veu de color blau, espero q en facin molts i poder-me acostumar!!
Minyons: TOOOOOOMA PEPINO!!!!
Quina actuació!! tres castells de nou!!
I és que aquest 2x9 te més importància del que sembla, molta més. Els Minyons som totalment conscients del que podem fer per la diada però és que aquesta torre demostra a tot el món casteller quin és el nostre estat de forma. Per què dic això? doncs perquè si els tècnics segueixen amb la intenció de preparar el 3x10 per la Diada (segur que si) necessitem que se'l cregui tothom, i quan dic tothom em refereixo a les altres colles, els aficionats i a tot Terrassa, com va passar ara farà un any. La gent no és tonta, vindrà a donar-nos un cop de mà si creuen en les nostres posibilitats i aquest 2x9 ajuda molt.
El tronc del tres s'ha canviat una mica, que a ningú li sàpiga greu, ha millorat. I és que està molt be durant l'any fer apostes de futur, que a més a més funcionen!! però ha arribat l'hora de deixar de mirar el futur i preparar el present, el present es diu 3x10 i això vol dir que ni futur, ni aquest se'l mereix més que l'altre ni històries d'aquestes, el farem entre tots oi? i el farem com millor vagi. El futur, ara, és la temporada que ve.
Lo quatre: és per a mi molt gratificant veure totes les noves incorporacions que s'hi han fet al tronc, al pom de dalt, a sisens, a quints, a quarts la mitja d'edat a baixat molt, i a terços...veient aquests terços estic tranquil, a segons també s'hi han tret molts anys últimament i fins i tot estrenem baixos!!.
Que el quatre remena??? QUE REMENI!!! Que així és com en van apendre els que ara anem substituint..
Peazo actuació la de tots plegats, les colles han escalat un graó més dins del seu nivell particular.
Els verds han passat de ser colla de Gamma Extra a ser colla del fins ara exclusiu Gamma Only You, sisi es com dir q aquest castell només l'hem fet nosaltres... Com a malalt q soc dels castells només em puc treure el barret.
Capgrossos han passat a ser colla de Gamma Extra, Quina alegria!! Vaig emocionar-me en veu-re'l, se'l mereixen, per tot el que han passat, el que han treballat, i ja de passada, el món casteller també se'l mereix, es mereix una altre colla capaç d'assolir aquests papinus, que doni guerra, q ens apreti a la resta de colles capdevanteres...si continuen així, als administradors de Vilafranca se'ls gira feina..
Que estrany es veu de color blau, espero q en facin molts i poder-me acostumar!!
Sants: OLE!! Han passat de ser la colla que només fa el 3x9 de tant en tant a poder fer el 3 i el 4 obrint així les portes a una futura tripleta!! Hi ha bastantes colles q fan el 3x9 però no gaires q facin la tripleta, molts ànims!!
Minyons: TOOOOOOMA PEPINO!!!!
Quina actuació!! tres castells de nou!!
I és que aquest 2x9 te més importància del que sembla, molta més. Els Minyons som totalment conscients del que podem fer per la diada però és que aquesta torre demostra a tot el món casteller quin és el nostre estat de forma. Per què dic això? doncs perquè si els tècnics segueixen amb la intenció de preparar el 3x10 per la Diada (segur que si) necessitem que se'l cregui tothom, i quan dic tothom em refereixo a les altres colles, els aficionats i a tot Terrassa, com va passar ara farà un any. La gent no és tonta, vindrà a donar-nos un cop de mà si creuen en les nostres posibilitats i aquest 2x9 ajuda molt.
El tronc del tres s'ha canviat una mica, que a ningú li sàpiga greu, ha millorat. I és que està molt be durant l'any fer apostes de futur, que a més a més funcionen!! però ha arribat l'hora de deixar de mirar el futur i preparar el present, el present es diu 3x10 i això vol dir que ni futur, ni aquest se'l mereix més que l'altre ni històries d'aquestes, el farem entre tots oi? i el farem com millor vagi. El futur, ara, és la temporada que ve.
Lo quatre: és per a mi molt gratificant veure totes les noves incorporacions que s'hi han fet al tronc, al pom de dalt, a sisens, a quints, a quarts la mitja d'edat a baixat molt, i a terços...veient aquests terços estic tranquil, a segons també s'hi han tret molts anys últimament i fins i tot estrenem baixos!!.
Que el quatre remena??? QUE REMENI!!! Que així és com en van apendre els que ara anem substituint..
Espectacular nivell demostrat a St. Narcís!! Ni plaça talismà ni polles, que ens ho hem ben guanyat!!
jajajaja espero que aquest novembre podrem entrar al selecte i exclusiu grup de colla de Gamma Me Three!
dimecres, 27 d’octubre del 2010
Gran Paradiso, 4061m
Pel pont del pilar decidim fer una excursioneta als Alps amb el Quimi i l'Andrea a veure si podem fer el nostre primer 4000. Donades les avançades dates i la previsió de fred ens plantejem un repte 'assequible' i anem a Italia a conèixer el Gran Paradiso.
Hem decidit que ens ho pendrem amb calma donat el cansament de tantes hores de cotxe, així doncs el plantejament serà arribar i buscar algun alberg per passar la nit per l'endemà fer l'aproximació al refugi, situat a uns 2700m.
Dit i fet, ens va costar una mica trobar lloc per dormir doncs ja era fosc i hi havia molta boira. Finalment ens vàrem acomodar a una casa molt acollidora on l'endemà després de presenciar com traficàven amb formatge (un munt de italians repartint-se un munt de quilos de formagio) sortiem en cotxe fins al final de la pista i enfilàvem cap a munt a peu. En un parell d'hores llargues ens plantariem al refugi.
Menció especial al refu, el d'estiu molt xulo per fora, al contrari que el d'hivern que va ser, per les dates que ja eren, on ens va tocar acomodar-nos. La veritat és que ja podrien ser tots així. Com que estàvem sols vem poder escollir barraca i, com no, vem escollir la que tenia taula, bancs, estris de cuina i el millor de tot: ESTUFA DE LLENYA!! quin luju!! Aquella tarda ens vàrem entretenir tallant llenya (n'hi havia com per passar tot l'hivern) amb la destral i la serra que hi havia allà i com no, allò va començar a cremar com un tren de vapor...al final sense samarreta de la calor que feia..això serà recordat molt de temps...
Son més de 1300m de desnivell sense cap dificultat i com q no veiem res va ser bastant monòton..
Impresionant la sortida del Sol...els primers raigs se'ls va endur el Montblanc..a la foto no s'aprecia una merda però va ser espectacular..
L'Andrea tibant del grup. No se d'on treu les forces aquesta noia però sempre dona el callo fem el que fem. Crec q el seu secret està en la força mental, que ja voldriem tenir molts de nosaltres..
A punt d'endinsar-nos dins la boira, que juntament amb el fort vent ens acompanyaria fins al cim..
Una paradeta refugiats darrera d'unes pedres..diosssss el pa està més bo que ahir!!
De tant en tant, el vent obria alguna clariana (per dir-ho d'alguna manera) i podiem mig veure on erem..
Remuntant la pala final abans d'arribar a la zona rocosa del cim. Gràcies Quimi i Vane per la foto, aviat la penjaré!
Foto cimera, es pot veure la Madonna sobre el cap de l'Andrea, és una petita Mare de Déu que hi ha a dalt de tot. Vàrem fer una foto amb la meva càmera on sortiem els tres, foto que espero q la vegi algú d'aqui 100 o 150 anys quan la glacera haurà retrocedit fins on va caure la màquina. Si si, se la va endur el vent just després de tirar una foto retardada d'aquelles que es fan en aquests casos.. vàrem recòrrer la glacera fins on les escletxes ens van deixar però suposem que va continuar lliscant fins...
Jejejejeje, el Quimi q no podia faltar!!
La impresionant cara nord, vista des de el coll
grrrr vull uns eskisssssss
Aquella nit la vàrem tornar passar al refugi q encara estava calent..
La veritat és q no va faltar de res, foc, vi, bona companyia i per sopar llenties i mandonguilles!!!
dijous, 14 d’octubre del 2010
Barre des Ecrins. 1a part
Em diu un dia en Joan Cegri que te una setmaneta de vacances per l'octubre i que te pensat de marxar sol a fer muntanya...mmmm...doncs jo tb tinc uns dies guardats, li dic.
Total que la cosa s'anima i ja comencem a lligar fils. En Bru Busom i el Cèsar Comas s'animen però al final al Cèsar li surt una boda a Bèlgica i decideix anar-hi amb una BMW 75/5 jajajaja quin tros de moto!!
Al començament voliem fer la Barre i l'Agulla Dibona, però la experiència d'en Cegri deia que en 5 dies, si podiem fer una de les 2 coses ja podiem estar contents... quanta raó tenia..
Així doncs decidim que la Dibona ja la farem, a més a ple mes d'octubre no és plan d'anar a trepar a 3000m als Alps... Be, al final haurem de tornar per fer les 2 coses, d'aqui ve lo de 1a part...
El pla era: 1 dia per anar fins als Alps, un altre per pujar fins a l'últim refu, un per fer cim, un per si de cas i un per tornar...i així va anar..menys lo del cim jajajaja..
1er dia:
Ens fotem una pallissa de no se quantes hores i ens plantem a Ailefroide crec que sobre les 9 del vespre amb un xàfec d'un parell de collons..a la guia diu que està ple d'albergs i d'hotels i que hi ha un parell de campings. Què ens trobem? un putu poble fantasma!!!
Comencem a retrocedir la carretera fins trobar vida humana a un poblet, darrera de la primera porta que veiem amb una mica de llum...per sort nostra resulta ser un alberg que tot i no semblar esperar visita ens obre les portes molt amablement.
Per 13 eurus cadascú teniem un llit collonut, cuina i aquesta sala d'estar..
2on dia:
L'endemà feia un dia esplèndit i un cop fetes les moxilles i posats a caminar, una de les coses que més em va impresionar del viatge, l'enorme Glacier Blanc ens dona la benvinguda...
El dia de pluja que vàrem tenir durant el viatge, aki dalt va resultar ser neu, i com més amunt més neu hi havia, fins al punt que va ser un dels condicionants de no poder fer cim, només un, doncs l'altre va ser molt més espectacular...
En Cegri ens presenta..............la glacera!!!
I com més pujavem més gran es feia...
Fins a convertir-se en un esplèndid mar de gel...inmens i perillós..
Per fi veiem el nostre objectiu físic, gairebé 1000m per sobre del Glacier Blanc s'alça la Barre des Ecrins amb els seus 4102m, flanquejat a la dreta pel Dôme des Ecrins i per l'esquerra per la Barre Noire...
Caminant per la interminable glacera, obrint traça després de la nevada..
Per fi arribem a peu de refu..i kin peu!!! hòstia no el podien posar més amunt??? el veieu??
I ara?? 1200m de desnivell del cotxe fins aqui, carregats com animals..
El Bru, què fort que està el cabró...ens anava esperant tot el dia el pobre..
Com que no hi havia ni aigua, ni llum, ni ganes de baixar a la glacera a buscar-ne, vàrem fondre neu per poder fer el sopar i l'esmorzar...feina bruta aquesta...
3er dia:
Ens llevem a les 3 del matí i quan estem llestos tirem cap avall a la glacera, amb una garrafa buida per omplir d'aigua a la tornada..quina emoció!!
Les primeres trampes de bon mati, la neu no ens deixa veure les escletxes i a en Bru de tant en tant se li cola la cama, tot i així val a dir que ens va guiar molt be, de nit durant moltes hores es va saber guiar per la glacera esquivant molts forats com aquests, tot un crac..
Caminar per aquest mar de gel i neu és molt monóton, camina que caminaràs, fins a tenc d'alba no pararàs..
Impresionant vista de la lluna saludant entre els papinus..
Arribem a peu de pala i la cosa comença a trempar i les pessigolles a la panxa tambe..
Ens enfilem per la dreta de la pala, per on sembla que hi ha hagut un allau, i abans d'arribar a peu de seracs tombem a l'esquerra on la cosa ja es posa més dreta...la neu ja la tenim pels genolls i anem molt a poc a poc.
Arriba el moment de posar-se els grampons, us deixo un video del moment..
Cada cop que em giro flipo més amb el que tenim darrera...a la dreta de la foto es pot veure la pendent que estàvem superant..el refugi ja ni es veu..
Poc abans del coll és on vàrem decidir que fins aqui ja estava be, la quantitat de neu que hi havia ens feia anar bastant tard i el pitjor de tot, ens tapava les enormes escletxes de la zona..
I quan dic enormes vull dir ENORMES.. com aquesta, que feia un metre o metre i mig d'amplada per uns 30, 40 ó 50m de profunditat, una profunditat blau turquesa que cap de nosaltres volia saborejar.. (com tot lo blauturquesa..jejejeje)
Aquesta és la mateixa escletxa, una mica més a la dreta, picant una mica podiem anar fent caure la neu i descobrint-la...i descobrint tambe que estàvem al damunt!!!
I res, un cigarret per celebrar que no hem anat a parar al soterrani...de totes maneres no hauriem pogut fer cim, més endevant hi havia una altra escletxa d'uns 4 metres on normalment hi ha una escala d'alumini per superar-la. No sabiem que hi mancava perque no vàrem entendre els lletreros escrits en francès que hi havíen als refugis..
Ja de baixada ens ho vàrem pendre amb calma...gaudint de l'espectacular paisatge...
Enrere deixem aquest gegant amb la ilusió de poder tornar aviat i qui sap, potser ens portem l'escala de casa!! jajajaja
Dos cracs, vaig aprendre molt de vosaltres...gràcies!!!
En alguns punts la glacera es mostrava aixi de salvatge...vàrem conèixer un friki d'uns 50 anys que es dedicava a baixar per escletxes com aquesta!! amb uns claus de gel i rapelant...va dir que de vegades arribava als 80 metres!!!
Les birres de la victòria, a la temperatura ideal van sentar de puta mare!!
Son de la victòria perque vàrem venir a passar-ho be i realment va ser collonut!! el cim també el podrem fer un altre dia!
jejejeje, altre cop la experiència d'en Cegri em va treure d'un apuro...i és que ja toca comprar-me unes botes... les de pirineista aqui no em serveixen...jajajajaja
4rt dia:
Aquest dia va ser de baixada i vàrem poder fer aquestes fotos de l'impresionant Glacier Blanc..
I d'aquesta marmota amb el Pealvoux de fons..
Total que la cosa s'anima i ja comencem a lligar fils. En Bru Busom i el Cèsar Comas s'animen però al final al Cèsar li surt una boda a Bèlgica i decideix anar-hi amb una BMW 75/5 jajajaja quin tros de moto!!
Al començament voliem fer la Barre i l'Agulla Dibona, però la experiència d'en Cegri deia que en 5 dies, si podiem fer una de les 2 coses ja podiem estar contents... quanta raó tenia..
Així doncs decidim que la Dibona ja la farem, a més a ple mes d'octubre no és plan d'anar a trepar a 3000m als Alps... Be, al final haurem de tornar per fer les 2 coses, d'aqui ve lo de 1a part...
El pla era: 1 dia per anar fins als Alps, un altre per pujar fins a l'últim refu, un per fer cim, un per si de cas i un per tornar...i així va anar..menys lo del cim jajajaja..
1er dia:
Ens fotem una pallissa de no se quantes hores i ens plantem a Ailefroide crec que sobre les 9 del vespre amb un xàfec d'un parell de collons..a la guia diu que està ple d'albergs i d'hotels i que hi ha un parell de campings. Què ens trobem? un putu poble fantasma!!!
Comencem a retrocedir la carretera fins trobar vida humana a un poblet, darrera de la primera porta que veiem amb una mica de llum...per sort nostra resulta ser un alberg que tot i no semblar esperar visita ens obre les portes molt amablement.
Per 13 eurus cadascú teniem un llit collonut, cuina i aquesta sala d'estar..
L'endemà feia un dia esplèndit i un cop fetes les moxilles i posats a caminar, una de les coses que més em va impresionar del viatge, l'enorme Glacier Blanc ens dona la benvinguda...
El dia de pluja que vàrem tenir durant el viatge, aki dalt va resultar ser neu, i com més amunt més neu hi havia, fins al punt que va ser un dels condicionants de no poder fer cim, només un, doncs l'altre va ser molt més espectacular...
En Cegri ens presenta..............la glacera!!!
I com més pujavem més gran es feia...
Fins a convertir-se en un esplèndid mar de gel...inmens i perillós..
Per fi veiem el nostre objectiu físic, gairebé 1000m per sobre del Glacier Blanc s'alça la Barre des Ecrins amb els seus 4102m, flanquejat a la dreta pel Dôme des Ecrins i per l'esquerra per la Barre Noire...
Caminant per la interminable glacera, obrint traça després de la nevada..
Per fi arribem a peu de refu..i kin peu!!! hòstia no el podien posar més amunt??? el veieu??
I ara?? 1200m de desnivell del cotxe fins aqui, carregats com animals..
El Bru, què fort que està el cabró...ens anava esperant tot el dia el pobre..
Com que no hi havia ni aigua, ni llum, ni ganes de baixar a la glacera a buscar-ne, vàrem fondre neu per poder fer el sopar i l'esmorzar...feina bruta aquesta...
3er dia:
Ens llevem a les 3 del matí i quan estem llestos tirem cap avall a la glacera, amb una garrafa buida per omplir d'aigua a la tornada..quina emoció!!
Caminar per aquest mar de gel i neu és molt monóton, camina que caminaràs, fins a tenc d'alba no pararàs..
Impresionant vista de la lluna saludant entre els papinus..
Arribem a peu de pala i la cosa comença a trempar i les pessigolles a la panxa tambe..
Ens enfilem per la dreta de la pala, per on sembla que hi ha hagut un allau, i abans d'arribar a peu de seracs tombem a l'esquerra on la cosa ja es posa més dreta...la neu ja la tenim pels genolls i anem molt a poc a poc.
Arriba el moment de posar-se els grampons, us deixo un video del moment..
Cada cop que em giro flipo més amb el que tenim darrera...a la dreta de la foto es pot veure la pendent que estàvem superant..el refugi ja ni es veu..
Poc abans del coll és on vàrem decidir que fins aqui ja estava be, la quantitat de neu que hi havia ens feia anar bastant tard i el pitjor de tot, ens tapava les enormes escletxes de la zona..
I quan dic enormes vull dir ENORMES.. com aquesta, que feia un metre o metre i mig d'amplada per uns 30, 40 ó 50m de profunditat, una profunditat blau turquesa que cap de nosaltres volia saborejar.. (com tot lo blauturquesa..jejejeje)
I res, un cigarret per celebrar que no hem anat a parar al soterrani...de totes maneres no hauriem pogut fer cim, més endevant hi havia una altra escletxa d'uns 4 metres on normalment hi ha una escala d'alumini per superar-la. No sabiem que hi mancava perque no vàrem entendre els lletreros escrits en francès que hi havíen als refugis..
Ja de baixada ens ho vàrem pendre amb calma...gaudint de l'espectacular paisatge...
Enrere deixem aquest gegant amb la ilusió de poder tornar aviat i qui sap, potser ens portem l'escala de casa!! jajajaja
Dos cracs, vaig aprendre molt de vosaltres...gràcies!!!
En alguns punts la glacera es mostrava aixi de salvatge...vàrem conèixer un friki d'uns 50 anys que es dedicava a baixar per escletxes com aquesta!! amb uns claus de gel i rapelant...va dir que de vegades arribava als 80 metres!!!
Les birres de la victòria, a la temperatura ideal van sentar de puta mare!!
Son de la victòria perque vàrem venir a passar-ho be i realment va ser collonut!! el cim també el podrem fer un altre dia!
jejejeje, altre cop la experiència d'en Cegri em va treure d'un apuro...i és que ja toca comprar-me unes botes... les de pirineista aqui no em serveixen...jajajajaja
4rt dia:
Aquest dia va ser de baixada i vàrem poder fer aquestes fotos de l'impresionant Glacier Blanc..
I d'aquesta marmota amb el Pealvoux de fons..
Subscriure's a:
Missatges (Atom)