Descobrint el solsonès. part 1

El cap de setmana passat vam tornar a pujar al Solsonès a passar uns dies, aquest cop no per conèixer masies si no per fer una mica de turisme.
Vam passar la primera nit al pla de La Guinga, la masia que els amos ens van ensenyar fa un parell de setmanes i que en principi anàvem a arreglar per viure-hi.

A la Mel li hauria agradat molt viure-hi ja que pot córrer els 500m llisos sense obstacles, i a nosaltres perque quan ens llevem, ella ja ha fet gran part de l'exercici que necessita.











Nosaltres hauriem preferit pillar-nos aquesta a Sant Llorenç de Morunys, però trobem que és massa petita...jajajajaja

Després de comprar un formatjet artesanal al mercat de St Llorenç vam pujar a veure el Santuari de Lord on hi viuen uns monjos que no surten mai d'aqui, i després de veure el lloc, no m'extranya!!










Les vistes des del Santuari son espectaculars..

El Pantà de la Llosa del Cavall, em sembla que hi vindrem sovint quan visquem per aqui..

La presa, la carretera passa per sobre i se'n va cap a l'esquerra. Un cami de terra va cap a la dreta i el voreja sencer...quines ganes que tinc de tornar per agafar-lo!!










Una mica de psicobloc??

N'hi ha que viuen be...en tot el pantà nomès hi ha tres masies, aqui s'en poden veure dues, una d'elles amb restaurant inclòs...
Per cert, hi havien dues persones banyant-se...per ser diumenge no està malament el boom turístic de la zona oi??

Aquesta és l'aglomeració més gran de gent que hem vist en tot el cap de setmana...m'agrada aquest lloc...

A l'hora de dinar decidim anar a fer un picnic a les Fonts del Cardener, on neix el riu, de camí al Port del Comte, muntanya que deixarem de visitar per poder dedicar-li, amb calma, el temps que es mereix.
Amb tot, ens enduem una sorpresa al veure un munt de barbacoas i tauletes a l'ombra. A buscar llenya s'ha dit!!

Com que hi havia més gent dinant i fent jalar, al Melindru li va tocar reservar-nos la taula mentre nosaltres feiem uns vinets i uns talls de formatge mm tot fent la carn...

Quin parell de femelles mes wapes!!!

A la tarda decidim anar d'excursió al Pont Cabradís, hem vist alguna foto i creiem que valdrà la pena.

Aqui comença la nostra aventura, de fet per arribar aqui s'han de fer 6 km de pista. Llavors es tracta de seguir el curs del riu uns 2 km per un corriol estret de vegades equipat per evitar relliscades.

 

Sempre que podíem ens sortíem del camí, intentàvem anar pel riu, de vegades era possible i de vegades no sense mullar-te..

Realment és un lloc encantador, ple de racons com aquest, llàstima que l'aigua estava congelada. Esperarem l'estiu per poder fer tot el riu per dins. Ha de ser espectacular!!


















Hi ha un pas amb una escala per accedir al camí i clar la pobre Mel, no sense haver intentat pujar ella sola fff, va necessitar de la nostra ajuda...cap problema..me quedo trankilita i haces conmigo lo q quieras..

 

Hi ha llocs que no val a badar, el camí es fa llarg i de vegades una mica perillós.

Tots aquests racons son inaccessibles sense mullar-te. La propera vegada segur que ens mullarem amb ganes!

El Melindru s'ho va passar pipa saltant de pedra en pedra...de vegades queia al riu i amb la corrent que hi havia ens pensàvem que l'hauriem d'anar a buscar al cotxe!!

Per on s'ha de pujar? per allà? doncs allà la tens..
Una gossa perfecta per a nosaltres, li encanta l'aventura...i si l'has d'ajudar, et mira, s'espera fins on ella arribi i et diu: -un empujoncito no? (parla castellà pq és argentina)

Gairebé arribant al Pont Cabradís ens vam trobar aquest arbre, com si fos de conte de fades, neixia un petit riu de sota seu. 

Un arbre molt vell amb un antic niu al darrera i un nou riu al devant..un lloc màgic

Toca baixar l'últim tram fins al riu on hi trobarem el més sorprenent de tot..el Pont Cabradís

El lloc és impressionant, el riu passa per dins de la muntanya, amb molta força.

Les parets estan escolpides pel pas de l'aigua, amb un bon frontal segur que ho podrem veure millor..



























                                        
Vaig entrar fins on vaig poder, hi havia un punt bastant profund que no em va molar...era com la gola del dimoni!!

No venia gaire de gust banyar-se, era ja més de mitja tarda i aqui, al fons de la vall, no hi tocava gaire el Sol..

Sembla el cap d'un mort!!!
Bitelchus!!!






























                                                  
A la tornada gaudint de la solitud del lloc...el Solsonès mola perquè no hi ha gaire gent enlloc. I la que ens anem trobant és agradable. Tant a l'hora de buscar masies, cases i feines, com si fem el turista pels llocs.

 jejejeje ande esta mi patroool..















Vam tornar a passar la nit a La Guinga i l'endemà vem llogar El Castell de Su per anar-hi al juliol.
Casa nostra serà lo de sobre del pont i tot lo de la dreta. Cap a l'esquerra també però per l'altre façana.
Mola.