.jpg)
Ben a prop del petit poble de Sotres, al cor dels Picos de Europa, on vam passar la nit a l'aparcament municipal i on no ens va caldre despertador gràcies al típic tio que es lleva i es pensa que ja s'ha llevat tothom, o que li agrada fer-se escoltar, o que, més probablement, no pensa. El cas és que anem a la paret i ens quedem bocabadats amb aquest impressionant monòlit, la Peña Fresnidiello amb els seus 1477m. Minuts més tard arriba el despertador amb 3 micropunkis i ens demana si li deixem fer a ell la fàcil perquè va amb els joves... (fuera fuera)
La ressenya de la via. Vist així sembla que hagi d'estar tombada. Una mica lluny de la realitat, sobretot els dos primers llargs amb molts metres desplomats, de 6a però desplomats..
L'aproximació també te un polvo, una bona rampa sota el Sol, i és que nosaltres sempre anem tard a tot arreu..
Arribem a la paret i el pesat del paio aquell encara em crida no se què fent-se l'entés i jo que sense fer-li massa cas penso que amb les 20 o 30 vies que hi ha a la paret per què hem hagut de tenir tanta mala sort de tenir-lo al costat.
Aquí es pot veure la verticalitat de la via, contrastant amb la imatge que et fas de lluny... Peu de paret i la furgo ja quasi ni es veu!!
El cert és que al paio aquell ja no el vam veure més, be si, al refugi del Naranjo!!!! i com no, explicant batalletes a veu alçada...com vam riure del pallasso!!!
L'Andrea recuperant el primer llarg, després de superar el primer tram desplomat. per ser un 6a no ens van regalar res!
La segona tirada va ser potser igual d'exigent que la primera, molta força de braços i alguna placa fineta. No m'esperava que fos tant dura, i per descomptat l'Andrea tampoc, que arribant a la segona reunió, i amb llàgrimes als ulls, em va dir (amb tota la raó) que si la via era així tota l'estona no es veia capaç de fer-la, que fes jo un llarg més i avall.
Estem desentrenats, els dos, i si hagués sigut així tota la via (300m) jo tampoc m'hi veia amb forces. Mirant la ressenya vaig veure que a partir de llavors havia de ser més fàcil, un primer llarg de Vè i la resta de 4rt.
Peró com li dic a l'Andrea que ja ha passat el difícil i m'enfilo per aquest altre desplom?
Res, era només el començament del llarg i després ja va ser fàcil, molt fàcil, una escalada per gaudir, per unes xorreres impressionants, això si, sense badar. Les úniques assegurances eren uns ponts de roca cada...molts metres i molt de tant en tant algun spit.
Va estar be, l'Andrea va fer de primer, com a la foto, i fins i tot va posar un friend!!
La cara va canviant amb l'alçada... es pot veure el poble de Sotres darrera nostre.
No tinc paraules per descriure la classe que te l'Andrea escalant, ho porta dins, li veig des de el primer cop que es va enfilar a una paret..
Sotres, espero tornar ben aviat
