divendres, 15 de juliol del 2011

Festa Major i despedida por todo lo bajo..

Quin millor moment per organitzar la despedida de Terrassa que durant la Festa Major. Vam escollir fer-ho divendres perquè era el dia que no hi havia compromisos castellers.
Així que vam comprar birres i butis com per parar un tren, un tren de gent que tenia les portes obertes durant tot el dia per passar a saludar i fer una mica de gresca...
La nevera, una campiona, així va començar, a rebentar i amb el termostat a tota hòstia i a mida que s'anava buidant, l'anàvem omplint....jejejeje
 Els primers en arribar van ser els micros, a partir d'aqui va anar passant tothom...millor veure-ho en fotos..







 La idea va funcionar força be, cadascú es buscava la vida, i d'aquesta manera l'Andrea i jo podiem estar mes o menys relaxats durant tot el dia i poder gaudir de les visites. I què collons, que no estarem tot el sant dia fent butis oi??


 La Mel també va tenir les seves visites..
 Va caure la nit i la cosa es va anar allargant...
 ...i allargant, i anàven passant amics...

Fins a altes hores de la matinada...
I ja amb un estat una mica crític (sobretot en Roger jajajaja) vam decidir anar al Jove una estona...
(per sort no hi ha fotos)

 Dissabte, després de l'actuació de vigília i del ja tradicional i gratificant sopar a casa de la Sara, ens vem trobar amb algunes de les nostres germanes i, com no, ens vem anar a fer uns beures..

 Estàvem morts i rebentats pero era la nostra última festa major com a residents i la companyia s'ho valia..


 Total, que després d'una setmana on cada dia hem vist com a mínim clarejar el Sol, el dissabte (que havia de ser el dia de descans) es veu que no podia ser menys..
I es que el sentiment era una mica nostàlgic (coses del cervell) i venia de gust compartir aquestes estones..
Diumenge: buffff quins nervisssssssss  progama: 4, 2 i 3 de 9 per aquest ordre i pilar de 8!!
La veritat és que ho teniem bastant ben preparat però els ànims no estàven en el millor moment. Enguany el tres de 9 ens ha caigut dos cops, el dos tremola massa i el 4 (de 9) fa pencar de valent a nivell de segons i terços, cosa que provoca la histèria colectiva. El pilar, segurament el millor..

Total que el Nani l'encerta sortint de 4, ens el ventilem amb bastanta facilitat i anem a per feina. Aixequem un 2d9 ràpid i bellugadís que avans que sonin gralles estem descarregant, sort, perquè els quarts després d'un treball titànic comencen a enfonsar-se. Just baixen sisenes, ja està! quin equilibri!! el peu, impecable!
Especial menció a l'edat dels pisos de quarts i de segons, totalment rejuvenit! felicitats a ells peró sobretot a la colla.


A tercera ronda un tres molt maco (per fi)  i a per l'altre gamma extra del dia on em tocaria pencar una mica més..


L'espadat es va enlairar ferit de mort, l'Angel estava molt incòmode peró arribats a aquest punt, amb 400 tios uns damunt dels altres, quan ja només en queden 4 per pujar, cal apretar el cul i les dents per poder assolir l'èxit, te l'has de guanyar.  Així ho van fer, la Nena Coet es va encendre la metxa i va carregar un pilar impossible, quin Valor, quin Equilibri, quina Força!! on és el seny? el seny cal tenir-lo a l'assaig!


jejejeje....es que m'agraden molt les fotos de les caigudes..


































Com que a Cal Gendre sempre és ple i a casa hi havien encara uns quants quilos de butis (que no de birres) vam tornar a obrir portes i la vam tornar a liar...
 Ja ho crec q la vam liar...

 Anàven arribant peluts i van sortir tots calbs o amb cresta!!!

 jajajaja...sembla la portada d'una revista!!


 Més foc, més butis, més penya, més birres..
Andrea:
-esto se nos ha ido de las manos!! jajajajaja




 Si la nevera es mereix un 10, doncs a la barbacoa cal donar-li un 12, deuen haver passat uns 10 quilos de carn en 2 dies per aqui...




 oooooohhhh......


 I més punkis...be, micropunkis..
                                                             
A mitja tarda cap al ball de gralles amb la colla, gran festa, grans gralles

 La Mel sempre fent amics....

 Deu n'hi do la festeta...al nivell que estem acostumats..


 jajajaja Eli que te he visto!!!

Bueno, pues me bebo la birra...jajajaja




Vaig fer-me una foto amb tots els que portava al damunt al pilar:  Eloi, Ferran i Angel.    Pol, Ona...
Anne i Emma, la nena coet.


                             No res hauria fet sense aquestes crosses (les 3), el ayer i hoy del pilar, amb la Mireia, minyona de nova fornada i Franc que ja em va acompanyar al primer pilar de sis de la colla (carregat al 1986 a Barna. Fa 23 anys!!
A la nit, doncs gresca i xerinola per Terrassa fins que el cos aguanti...jajajajaja..dcallaos a la Plaça Catalunya, una orquestrilla per aqui, unes birretes per allà...
 jajajajajaja

 Tato!! qui és aquesta noia tan maca???
jaajajajajaaja
 M'ha encantat aquesta festa major per poder compartir mooolts moments amb molta gent..
 bueno...


Molt be Ruben, va dir que faria una barba-coa diumenge a les 6 del matí i així va ser..
Ja s'ho tenia tot preparat el cabró i quan va ser l'hora es va posar el barret de platja, les ulleres i es va marcar unes butis que a aquella hora tenien més vida que la majoria dels que hi havia per allà.

Una molt bona Festa Major, despés de 35 anys com a resident, no podria ser d'una altra manera...


5 comentaris:

andrea ha dit...

Bonisiiimmm, Lluis!!!

Una festa major x recordar!

Moltes gracies a tots, per fer-nos passar tantes bones estones... Us trobare a faltar, així k espero a tots a SU!

PD: Vem menjar buits tota la setmana, de diferents maneres, pero la millor de totes les croquetes k es va currar l'Albert.

Risto ha dit...

Quin gran reportatge! No hi falta res. Veient les fotos, al final no sé si pensar que fem castells com a excusa per menjar butifarra, o si mengem butifarra per poder fer castells. jaja
Molta sort per Solsona i espero que no us perdem la pista pel local de Minyons!

Risto

Anònim ha dit...

Òndia Lluís, m'ha agradat molt el reportatge, l'he trobat molt planer i molt sincer.

Espero que us vagi molt bé per Su i que ens continuem veient.

Ànims i sort!!!

MARE ha dit...

gran reportatge,gairebé no ha faltat ningú,una gran festa..
SOT A SU.

FERRAN LIS ha dit...

molt bon reportatge, Lluis i Andrea sort per a la nova etapa de la vida que ara enceteu. Pels que t'hem vist desde que vas començar a Minyons d'acotxador i fins ara que has fet de baix al Pilar de vuit, a mes de fer les tasques que han calgut a tècnica i junta es un orgull tenir-te amb nosaltres.
T'estimo Lluis.
Ferran