Supertramp al St Jordi

Ja fa temps que tot xerrant amb mi mateix em vaig dir que no deixaria perdre més oportunitats de veure els grans clàssics de la música quant aquests vinguèssin a tocar aprop.. dit i fet, l'any passat vem anar al concert de Roger Waters (encara me la pelo ara recordant-ho) i aquest setembre vem anar a veure Supertramp!!

Què voleu que us digui...va ser un regal per als sentits...evidentment van tocar tots els clàssics...gallina de piel...

  

Aqui estem preparant-nos uns combinats amb la camel-back...

Abans del concert, pq hi ha d'haver cadires a la pista??

Us deixo una perla, una de les moltes que vem podeer gaudir..

El somni d'en Rossell i Puigmal

Aquest cap de setmana hem anat a la Vall de Núria a treure'ns la pols una mica, teniem ganes de fer una via llarga i ja feia dies que tenia per casa la ressenya de la dent d'en Rossell.

Així doncs, el divendres per la tarda agafem els trastos i ens anem a Queralbs a dormir, l'endemà ens aixequem d'hora i cap a la via.

La via en teoria havia de tenir 485m de recorregut, no m'ho crec ni de conya!!! 1er desengany

Sabiem que era discontinua en els seus primers 10 llargs, el q no pensava que seria tant matojera!! 2on desengany..

La que si que s'ho va passar be va ser l'Andrea, com que hi havia molts parabolts va obrir ella gran part de la via.



La veritat és que hi havien parabolts fins i tot als trams on s'havia de caminar!!

La via:

-1er llarg de 6b q no és obligat (xulo)

-del llarg 2 fins al 11: una merda, s'hi podria pujar a peu pel costat de la via, el qui la va obrir va anar buscant els trossos de pedra per trepar..

-crec q 12è llarg: 6b desplomat molt wapo i crec q obligat..

-després 2 llargs de 5è  i un llarg final de 10m de 6b de placa.

Aquests últims 4 llargs son els únics que valen la pena...

Aquesta és la meva opinió tenint en compte que vàrem fer 300km per anar a fer la via, si ho se no hi vaig..

Per què dic això? pq segons la ressenya d'en Luis Alfonso els 11 primers llargs no desmereixen la via, DONCS PER A MI SI!!

Si t'estas iniciant a fer via llarga potser t'agrada (com a l'Andrea) pq pots fer molts metres i molts llargs sense patir però a mi no em va molar fer 11 largs de merda per a 4 de xulos..

Ei, tots els meus respectes per als qui la van obrir, tant de bo en puguin obrir moltes més!!

El meu desengany ve donat per la ressenya, on a més diu que la via te 485 metres, JAJAJAJA... hi havia molts llargs que la ressenya deia q eren 35, 40 metres i en tenien 15!!! com pot ser això Luichy??? com pot ser que algú com tu que ha obert mils de vies i que ha escrit tants llibres de ressenyes ens enganyis d'aquesta manera??? es que l'obridor és amic teu i li volies potenciar la via???

Be, després d'aquesta desfogada us enganxo una foto de la CADE  a Terradets on es veu l'alçada q gasta una via de 500m, i encara no erem a dalt!!!

A la tornada vàrem poder veure com és de dura i real la vida...i la mort...

ens vem trobar aquesta cabreta morta a sota d'una bauma..

Diumenge, després de tornar a dormir al ras, ens preparem una amanida d'arròs i a caminar!!

La veritat és q el paisatge és una mica desèrtic al Puigmal..

Vem fer des de Fontalba fins al cim i de baixada cap a Núria per tornar cap a Fontalba..

La Vall de Núria...un paradís si tens pasta, hi ha moltes activitats per fer..

                                               Porro i birra a la gespeta prenent el sol..

Una última mirada enrere, fins una altra..

                          

                                                        Unes fites per q no us perdeu..

VIA SUR DIRECTA A L'ANETO

Com q només tinc una setmaneta de vacances, doncs una setmaneta q en anem a 2500 a plantar la tenda.

El lloc escollit és el Parc Natural de la Maladeta a l'ibó de Llosars.

Aigua, pedra, glaç, bona companyia i una mica d'herba, què més es pot demanar??

herba per plantar la tenda ehh

Els primers dies van ser de trankis...una passejada fins el Russel

Alguna que altra glacera..

Algún pikillo suelto de camí al Coronas..

El primer dia de sol vàrem atacar l'Aneto per primer cop, per la cara sur i sense manies.

Aproximació: 2:30h patejant pedrera i 30min de propina amb els grampons...fff

Un regalet a peu de via..

L'Andrea treient els claus del primer llarg, el més vertical i difícil amb diferencia V/V+ net

Després va ser més fàcil, no se si vem anar tota la estona per la via, a estones o si vem anar per on ens va donar la gana...com que no hi havia res, ni reunions, no ho podiem saber. Alguna R segur que si la vem fer on tocava, pq hi havia bagues mortes..

Agulla Daviu 3350m

L'Andrea arribant al cim del Pirineu

Per això no hi havia cap núbol a la cara sud, eren tots a la nord!! es q les cares nords son com son^^

El q sento quan soc a un lloc com aquest no ho podria explicar...

Això si q ho puc explicar: QUÈ FREDAAAA

Després de 5 nits dormint al terra tornem per Benasque a fer una mica el lagarto..

Del q vàrem fer els dos dies q quedaven millor pejo un video

Sanchez-Martinez a la paret de Diables

Aquest juny vàrem decidir anar a trepar a la paret de Diables, doncs encara no hi havíem anat mai!!
La via és la més assequible de la paret i per això va ser la escollida. Està reequipada amb uns 2000 parabolts i per si no en tens prou hi pots trobar els equipaments vells. Em sembla que és la via amb més assegurances que hem fet mai!! jajaja llavors et trobes 2 metres sense res i t'agafa la por!!! jajajaja

La veritat és que és una de les vies més wapes i amb més pati que hem fet. A l'endemà de fer-la ja tenia ganes de repetir-la!!

Els dos o tres primers llargs van per una xemeneia molt xula i plena de blocs encastats.

A la foto es veu l'Andrea entre els blocs.

 A la xemeneia no hi ha tantes assegurances però realment no calen..

L'Andrea obrint el llarg de sortia a l'exterior

Preciós...

El primer llarg de paret, com que no fem 7's el vàrem fer en Ae

El primer sostre, espectacular, sembla tallat amb ganivet!!

Les cares parlen per si soles..

Aquesta foto la va fer el Quimi des de la carretera, i la del cercle amb els prismàtics!!

Gràcies Quimi, és genial!!

Santa Prenyada

Després de les vacances d'estiu ens retrobem amb el Quimi per anar a trepar a Montserrat, aquest cop amb en Bru. Ens hem decidit per fer una 'molt recomanable' a la Prenyada, no gaire llarga, fàcil i ràpida: la 'Esperó màgic'.

Unes imatges i poques paraules:

Això és el que hi ha per arribar a la zona de St Benet...unes 1000 escales!!!

                                            

El Quimi fent el sorteig per veure qui comença, com q som tres i hi ha quatre llargs el qui comenci n'obrirà dos...

El primer llarg des de la primera R...

El Bru obrint el 2on llarg, potser el més vertical

Una vista magnífica de l'elefant

El Quimi obrint el 3er llarg

Arribant al cim

Bones vistes de la mòmia...jejeje és lo del darrera eh..

Buscant el descens...