Tants anys anant a escalar a Gorros i veient aquella creu enorme gravada a La Prenyada i dient:
-Per allà segur que hi deu anar una via, algun dia l'hem d'anar a fer..
Finalment ha coincidit un mati assolellat, en un dia tonto entre setmana, una via pendent i un company de cordada que, amb molt de gust, ve sent l'habitual, en Bru.
La Prenyada, jejeje quin bombo q te! la Gómez-Xalmet és la fisura que puja de dreta a esquerra.
El primer llarg és bastant original, comença per un diedre fàcil que es torna xemeneia, troç molt divertit fins que s'ha de sortir i trepar per una zona molt pulida per les repeticions (V+/6a). Pupurri d'assegurances fins a la reunió, hi ha parabolts, espits i burins vells, es pot fer en Ae.
Jejejejeje si no me les faig jo mateix no surto mai!!!
On llarg de 5è/+ amb un parell de bolts i un parell de savines. Ja no està tant pulida la pedra.
Muntant la segona reunió.
Els Gorros
Els 10-15 últims metres abans de la tercera R son molt facilets però no tenen protecció
El Bru enfilant l'últim llarg, alguna ressenya mostra una reunió pel mig que desaconsello, pels 20-25 metres que queden es pot fer del tirón
Aquestes vistes des de el cim son un bon premi abans de fer el ràpel per l'altre costat..ah! i les cates de formatge al monestir tampoc van estar malament!! jajjjaajajaja
Una visita al refugi de Sant Salvador...curiós..
Sempre ha de quedar més net q quan has arribat oi?
1 comentari:
Per fi tiu!! després de 7 anys...
Publica un comentari a l'entrada