Barre des Ecrins. 1a part

Em diu un dia en Joan Cegri que te una setmaneta de vacances per l'octubre i que te pensat de marxar sol a fer muntanya...mmmm...doncs jo tb tinc uns dies guardats, li dic.

Total que la cosa s'anima i ja comencem a lligar fils. En Bru Busom i el Cèsar Comas s'animen però al final al Cèsar li surt una boda a Bèlgica i decideix anar-hi amb una BMW 75/5 jajajaja quin tros de moto!!

Al començament voliem fer la Barre i l'Agulla Dibona, però la experiència d'en Cegri deia que en 5 dies, si podiem fer una de les 2 coses ja podiem estar contents... quanta raó tenia..

Així doncs decidim que la Dibona ja la farem, a més a ple mes d'octubre no és plan d'anar a trepar a 3000m als Alps... Be, al final haurem de tornar per fer les 2 coses, d'aqui ve lo de 1a part...

El pla era: 1 dia per anar fins als Alps, un altre per pujar fins a l'últim refu, un per fer cim, un per si de cas i un per tornar...i així va anar..menys lo del cim jajajaja..

1er dia:
Ens fotem una pallissa de no se quantes hores i ens plantem a Ailefroide crec que sobre les 9 del vespre amb un xàfec d'un parell de collons..a la guia diu que està ple d'albergs i d'hotels i que hi ha un parell de campings. Què ens trobem? un putu poble fantasma!!!
Comencem a retrocedir la carretera fins trobar vida humana a un poblet, darrera de la primera porta que veiem amb una mica de llum...per sort nostra resulta ser un alberg que tot i no semblar esperar visita ens obre les portes molt amablement.

Per 13 eurus cadascú teniem un llit collonut, cuina i aquesta sala d'estar..

2on dia:
L'endemà feia un dia esplèndit i un cop fetes les moxilles i posats a caminar, una de les coses que més em va impresionar del viatge, l'enorme Glacier Blanc ens dona la benvinguda...

El dia de pluja que vàrem tenir durant el viatge, aki dalt va resultar ser neu, i com més amunt més neu hi havia, fins al punt que va ser un dels condicionants de no poder fer cim, només un, doncs l'altre va ser molt més espectacular...

En Cegri ens presenta..............la glacera!!!

I com més pujavem més gran es feia...

Fins a convertir-se en un esplèndid mar de gel...inmens i perillós..

Per fi veiem el nostre objectiu físic, gairebé 1000m per sobre del Glacier Blanc s'alça la Barre des Ecrins amb els seus 4102m, flanquejat a la dreta pel Dôme des Ecrins i per l'esquerra per la Barre Noire...

Caminant per la interminable glacera, obrint traça després de la nevada..

Per fi arribem a peu de refu..i kin peu!!! hòstia no el podien posar més amunt???  el veieu??

 I ara?? 1200m de desnivell del cotxe fins aqui, carregats com animals..

El Bru, què fort que està el cabró...ens anava esperant tot el dia el pobre..

Com que no hi havia ni aigua, ni llum, ni ganes de baixar a la glacera a buscar-ne, vàrem fondre neu per poder fer el sopar i l'esmorzar...feina bruta aquesta...

3er dia:
Ens llevem a les 3 del matí i quan estem llestos tirem cap avall a la glacera, amb una garrafa buida per omplir d'aigua a la tornada..quina emoció!!

 Les primeres trampes de bon mati, la neu no ens deixa veure les escletxes i a en Bru de tant en tant se li cola la cama, tot i així val a dir que ens va guiar molt be, de nit durant moltes hores es va saber guiar per la glacera esquivant molts forats com aquests, tot un crac..

Caminar per aquest mar de gel i neu és molt monóton, camina que caminaràs, fins a tenc d'alba no pararàs..

Impresionant vista de la lluna saludant entre els papinus..

Arribem a peu de pala i la cosa comença a trempar i  les pessigolles a la panxa tambe..
Ens enfilem per la dreta de la pala, per on sembla que hi ha hagut un allau, i abans d'arribar a peu de seracs tombem a l'esquerra on la cosa ja es posa més dreta...la neu ja la tenim pels genolls i anem molt a poc a poc.

Arriba el moment de posar-se els grampons, us deixo un video del moment..

Cada cop que em giro flipo més amb el que tenim darrera...a la dreta de la foto es pot veure la pendent que estàvem superant..el refugi ja ni es veu..

Poc abans del coll és on vàrem decidir que fins aqui ja estava be, la quantitat de neu que hi havia ens feia anar bastant tard i el pitjor de tot, ens tapava les enormes escletxes de la zona..

I quan dic enormes vull dir ENORMES.. com aquesta, que feia un metre o metre i mig d'amplada per uns 30, 40 ó 50m de profunditat, una profunditat blau turquesa que cap de nosaltres volia saborejar.. (com tot lo blauturquesa..jejejeje)

 Aquesta és la mateixa escletxa, una mica més a la dreta, picant una mica podiem anar fent caure la neu i descobrint-la...i descobrint tambe que estàvem al damunt!!!

I res, un cigarret per celebrar que no hem anat a parar al soterrani...de totes maneres no hauriem pogut fer cim, més endevant hi havia una altra escletxa d'uns 4 metres on normalment hi ha una escala d'alumini per superar-la. No sabiem que hi mancava perque no vàrem entendre els lletreros escrits en francès que hi havíen als refugis..

Ja de baixada ens ho vàrem pendre amb calma...gaudint de l'espectacular paisatge...

Enrere deixem aquest gegant amb la ilusió de poder tornar aviat i qui sap, potser ens portem l'escala de casa!! jajajaja

Dos cracs, vaig aprendre molt de vosaltres...gràcies!!!

En alguns punts la glacera es mostrava aixi de salvatge...vàrem conèixer un friki d'uns 50 anys que es dedicava a baixar per escletxes com aquesta!! amb uns claus de gel i rapelant...va dir que de vegades arribava als 80 metres!!!

Les birres de la victòria, a la temperatura ideal van sentar de puta mare!!
Son de la victòria perque vàrem venir a passar-ho be i realment va ser collonut!! el cim també el podrem fer un altre dia!

jejejeje, altre cop la experiència d'en Cegri em va treure d'un apuro...i és que ja toca comprar-me unes botes... les de pirineista aqui no em serveixen...jajajajaja

4rt dia:
Aquest dia va ser de baixada i vàrem poder fer aquestes fotos de l'impresionant Glacier Blanc..

I d'aquesta marmota amb el Pealvoux de fons..