dijous, 6 de gener del 2011

cap d'any al gust del xef

Fa molts anys, quan vivía amb els pares, sempre veniem al riu a celebrar el cap d'any, fora de l'àmbit 'civilitzat' (si és que es pot dir així) i de l'estrés que es viu en una nit com aquesta on sembla que és obligat d'emborratxar-se i sortir de festa.

Be, nosaltres també ens emborratxàvem i sortiem de festa però sense cotxes, sense perills, sense controls d'alcoholèmia, sense aglomeracions, sense porters de discoteca, sense garrafón al got, SENSE TELEVISIÓ ni cotillons ni gent beguda a la que no vols que et toquin tot suant wiski, etc..ja m'enteneu..

I tot això ho canviàvem per una companyia selecta, un foc a terra impresionant, un munt de menjar i beguda, la tranquil·litat d'una nit d'hivern, tenir el llit fet per poder arribar-hi a 4 potes, bona música i bones estones, molt bones estones..

Al meu parer, un lloc perfecte per fugir de la nit més caòtica i perillosa a la ciutat.
Aquest post va dedicat a tots aquells que alguna vegada heu preferit gaudir amb nosaltres i compartir d'aquesta manera l'entrada d'any.

No recordo be de quin any son aquestes fotos però els records que guardo d'aquestes celebracions son imborrables, entranyables, romàntics i únics. gràcies Pare, Mare, Fermin, Paco, Araceli, Robert, el vostre germà (German?), Quimi, Sandra...


L'Araceli mirant incrèdula com intentàvem passar la furgo pel camí amb un pam de fang..


Em sembla que vàrem haver de posar fustes al llarg del camí per poder portar la furgo fins a la font...és que el Paco i l'Araceli havén de dormir a dins!!


Avans de començar, molt importantíssim, preparar els llits, per quan anem caient..



Quimi!! que nen!!


A sopar!! un tràmit, per què el què volem és anar a la vora del foc!!!!


Aquí estem be, jaquetes fora beguda dins, jajajaja


Que tiempos aquellos!! aqui si que ens serveixen be!!!!


I no hi haurà porters de discoteca que ens facin fora!! jejeje Fermin, el rei de la festa..


Jajajajajajaja...aquí tan pillao!!


com han canviat les fundes bivac eh...



I el dia 1, una bona torradeta per fer marxar la ressaca ...


...i un bon martini per tirar avall la torradeta!!! jajajaja


Aqui podeu veure d'on he sortit...


Be doncs, uns quinze anys més tard hem tornat al riu a celebrar el cap d'any. A aquest lloc hi anem uns quants cops l'any però aquesta vegada ens hem trobat una molt agradable sorpresa..
Mireu quina neteja hi han fet, no han deixat una sola canya en peu..ni plantes ni ortigues ni res..



sembla que marxem per una setmana!!!!


El millor de la neteja que han fet és què ens han deixat feixos de llenya per tot arreu!!! així dona gust!!


De gana no en vàrem passar precisament...gambes, llagostins, xoriço argentí, galtes, costelles, mig porquet, patates, moniatos, carxofes i tota classe de torrades, tot fet a la brasa...mmmmmmmm...


I és clar, beure i fumar com a cotxinus!!!


La família Biryolas que pren el relleu!!!


Enguany estem ampliant la família, i hem tingut un convidat molt especial, el Maximiliano V (Max), que com que ja ha fet 3 mesets, el Quimi i la Vane l'han deixat venir amb nosaltres. Estic enamorat d'aquest gos..es pot ser més inteligent amb tres mesos??


L'endemà, dia 1, és dia de relax, de recollir la tenda i anar a fer el bermut..


L'Alejandra fent uns musclos.. la xemeneia aqui no tibava gaire peró després ja va funcionar be...ja ho podeu creure que va funcionar...


El Max, un campeón, la seva primera cita amb la Mai i ja va triomfar...jajajajaja...


La Mai, una altre campiona, amb piles alcalines no hi ha qui la cansi!!!


El bermut es va complicant i l'ampolla de martini es va buidant..


La nit cau però nosaltres resistim, cremant, bevent, menjant, fumant, rient..


Al final, per què algú havia de fer un encàrrec l'endemà si no ens quedem una nit més...com a mínim!

Espero que a la propera poguem gaudir d'un cap d'any com aquest, i si podem ser més, millor!!

4 comentaris:

andrea ha dit...

Gracias por ofrecerme la oportunidad de darme cuenta k las cosas no han canviado muxo y espero k en este sentido, no canvien nunca!!

MARE ha dit...

SENSA PARAULES!!!
ASPERU QUE ANY QUE BÈ PUDEM SERI NUSALTRES TAMBE.

QUIMI ha dit...

Ei!
Fotografies que pasaran a la història,la història de la nostra família.
Espero poder seguir retratant moments com aquests durant molts anys!

martuca ha dit...

ohh!!!!! que bonitoo!!!
que pequees tots!!
espero que lany que be (potser l'altre) poguem se mes.
un petoo aa i les fotoos molt xulees :) us estimuu!!