Gran Paradiso, 4061m

Pel pont del pilar decidim fer una excursioneta als Alps amb el Quimi i l'Andrea a veure si podem fer el nostre primer 4000. Donades les avançades dates i la previsió de fred ens plantejem un repte 'assequible' i  anem a Italia a conèixer el Gran Paradiso.

Hem decidit que ens ho pendrem amb calma donat el cansament de tantes hores de cotxe, així doncs el plantejament serà arribar i buscar algun alberg per passar la nit per l'endemà fer l'aproximació al refugi, situat a uns 2700m.

Dit i fet, ens va costar una mica trobar lloc per dormir doncs ja era fosc i hi havia molta boira. Finalment ens vàrem acomodar a una casa molt acollidora on l'endemà després de presenciar com traficàven amb formatge (un munt de italians repartint-se un munt de quilos de formagio) sortiem en cotxe fins al final de la pista i enfilàvem cap a munt a peu. En un parell d'hores llargues ens plantariem al refugi.

Menció especial al refu, el d'estiu molt xulo per fora, al contrari que el d'hivern que va ser, per les dates que ja eren, on ens va tocar acomodar-nos. La veritat és que ja podrien ser tots així. Com que estàvem sols vem poder escollir barraca i, com no, vem escollir la que tenia taula, bancs, estris de cuina i el millor de tot: ESTUFA DE LLENYA!! quin luju!! Aquella tarda ens vàrem entretenir tallant llenya (n'hi havia com per passar tot l'hivern) amb la destral i la serra que hi havia allà i com no, allò va començar a cremar com un tren de vapor...al final sense samarreta de la calor que feia..això serà recordat molt de temps...

L'endemà ben d'hora ens posem els frontals i a caminar. De vegades, quan és de dia i hi ha un munt de fites per tot arreu penses q a la gent li deu fer gràcia de posar-les i per això n'hi ha tantes, però és quan vas de nit o amb molta boira (o ambdues coses, com nosaltres) que ho entens i ho agraeixes..

De la pujada poca cosa es pot dir, una horeta de pedra fins la glacera, grampons i pujar pujar pujar...
Son més de 1300m de desnivell sense cap dificultat i com q no veiem res va ser bastant monòton..

Impresionant la sortida del Sol...els primers raigs se'ls va endur el Montblanc..a la foto no s'aprecia una merda però va ser espectacular..

L'Andrea tibant del grup. No se d'on treu les forces aquesta noia però sempre dona el callo fem el que fem. Crec q el seu secret està en la força mental, que ja voldriem tenir molts de nosaltres..

A punt d'endinsar-nos dins la boira, que juntament amb el fort vent ens acompanyaria fins al cim..

Una paradeta refugiats darrera d'unes pedres..diosssss el pa està més bo que ahir!!

De tant en tant, el vent obria alguna clariana (per dir-ho d'alguna manera) i podiem mig veure on erem..

Remuntant la pala final abans d'arribar a la zona rocosa del cim. Gràcies Quimi i Vane per la foto, aviat la penjaré!

Foto cimera, es pot veure la Madonna sobre el cap de l'Andrea, és una petita Mare de Déu que hi ha a dalt de tot. Vàrem fer una foto amb la meva càmera on sortiem els tres, foto que espero q la vegi algú d'aqui 100 o 150 anys quan la glacera haurà retrocedit fins on va caure la màquina. Si si, se la va endur el vent just després de tirar una foto retardada d'aquelles que es fan en aquests casos.. vàrem recòrrer la glacera fins on les escletxes ens van deixar però suposem que va continuar lliscant fins...

Jejejejeje, el Quimi q no podia faltar!!

Al cim no hi vàrem estar gaire estona, fotia un vent i un fred de collons, a més, s'estava aclarint una mica i volíem aprofitar per buscar la càmera..

La impresionant cara nord, vista des de el coll

grrrr vull uns eskisssssss

Per fi podiem veure la zona del refu..portàvem 3 dies aquí i encara no havíem vist res!!

Dame argo....

Aquella nit la vàrem tornar passar al refugi q encara estava calent..
La veritat és q no va faltar de res, foc, vi, bona companyia i per sopar llenties i mandonguilles!!!