Matinal de cap en cap

Aquest matí he anat a fer de doble d'en Ramonet al Cap del Faraó, que està gravant un audiovisual amb en Cèsar i en Pepe i avui no hi podia anar. Es tractava només de despenjar-se per fer veure que en Cèsar ja arribava a dalt. La part curiosa de tot plegat és que en Pepe i un amic seu passarien en avioneta a filmar-ho!

L'impresionant paret per on puja la via Tutankamon, que per cert, la tenim pendent d'acavar amb l'Andrea ja que el dia que vam anar a fer-la teniem actuació i no vam tenir temps de fer l'últim llarg (el sostre si).

En Cèsar fent veure que escala esperant l'avioneta...jo m'he agut de disfressar de Ramonet amb el seu casc i gersei. Com que no he trobat una barba com la seva no he pogut mirar la càmera i assegurava mirant avall..

L'avioneta ha fet tres passades i ha marxat per on ha vingut

Com que eren les deu del matí i teniem tots els ferregots hem aprofitat per fer una via per allà. Una que havia fet feia relativament poc i que recordava divertida era la Monistrol. Aqui es pot veure el Cap de Mico, el perfil que es veu és mes o menys per on discorre la via. Son tres llargs, el primer fins sota el sostre, el segon fins després de passar-lo amb sortideta en lliure i el tercer fins a dalt. Entre els tres potser fan 70 o 80m.

 Em sembla que la resenya diu V+, A1. No se si encara es pot graduar així ja que el primer llarg està bastant més net de preses que fa anys. La paret fangosa va deixant caure les millors preses amb el pas dels anys i jo ara li posaria un 6a ben bo per no dir 6a+.

En Cèsar remuntant el primer llarg....

...i obrint el segon.

Fins aqui hi havien parabolts, a partir d'aqui hi havien burins de l'època amb un filferro per posar-hi la cinta, tot ben rovellat i preparat per trencar-se d'un moment a l'altre. Cada tres o quatre burins, un parabolt..uf!

De la meitat cap avall està tota reequipada amb parabolts pero la resta encara està en blanc i negre!!!

Segona R a la vista!!

I la arribada a dalt..també li faltaria una reunió..