diumenge, 1 de maig del 2011

La Gran Flipada, 70m 90°

Així vam anomenar l'impressionant ràpel que vam fer a La Campana de Bodíjar, un espectacular saltant d'aigua ben amagat a la Espanya profunda.

Per anar-hi és imprescindible passar per Itrabo a recollir a ma mare (i espero que a la propera al pare tambe, jejeje) si no es fa això, no s'hi pot anar. En cotxe s'agafa un dels camins que hi ha darrera del poble i que s'enfila per la Carena de Bodíjar, cal caminar uns 5 minuts entre camps d'arbres fruiters i buscar-te la vida per pujar entre matolls fins arribar a dalt. La mare acompanyarà molt amablement a qui vulgui anar, només us posarà una condició, ella també es tira :)

La veritat és què la gent que viu per aquí no es gaire de fer excursions i molt menys de ficar-se per llocs i camins 'poc definits'. Molts d'ells no sabien ni que existia aquest paratge fins que s'ha corregut la veu (i el video) de les aventures de la família Mayolas.

 La Campana de Bodíjar, que no la conèixen ni a casa seva, caprici de la Natura, verge i humida esperant a que algú es fixi en ella, o millor encara, que s'atreveixi a ficar-se sota les llargues faldilles..i que disfruti del meravellòs espectacle...com vam fer nosaltres....(vena poeta)
 
Davant la impossibilitat d'escalar-la vam decidir rapelar-la. No va ser fàcil la primera vegada, la Campana deu fer uns 70 o 80m, amb un replà a la meitat si fa no fa. Tampoc sabíem si un cop a la meitat podríem entrar a la super-bauma que es forma just a sota del saltant i si podríem fer-hi una reunió per sortir-ne.
Tot plegat, una bona aventura que ens va tenir entretinguts un parell de dies..
    Video currat pel Quimi el seu dia...


Aquest any també hem gaudit d'alguna baixadeta, fins i tot la Mel, amb dos mesos, ha baixat la Campana.
Aqui es pot veure part de la instal·lació, una corda ben lligada a un arbre per salvar els primers 15m de matolls i deixar-nos la primera reunió a prop de la pendent.

La Mel, amb la tranquilitat que la caracteritza, preparant-se per fer el seu primer ràpel volat.





Una paradeta per prendre el Sol..

Enguany el Tato també es va estrenar, Déu n'hi do per ser la primera vegada..


La mare, que no se'n perd ni una, ja és tota una especialista en ràpels. Li agrada més l'aventura que un caramel a un nen..











                  EQUIPO!!!

4 comentaris:

QUIMI ha dit...

Quins records Lluís! (també del refredat que vaig pillar...) A la primera foto no s'aprecia com és la campana,però en la segona....
Es un lloc espectacular,llàstima que no es va poder obrir la vieta que buscaves per allà que si no m'en vaig a viure a zu!

mare ha dit...

Doncs si són uns records meravellosos,que jo he pogut gaudir una vegade més amb l'arribada dels nostres amics David i Laura,ja que hem fet un altre ràpel,!!!jupi!!! ja porto tres.
P.D.m'ha encantat la presentació i els comentaris que es fet.. GRACIES.
molt bona argumentació per a futures expedicions. jajajajaaaa...et agafo la paraula.

ndii_97 ha dit...

lluis! que guai aquest lloc! jo vull que em portis algun dia! es super xulo!

andrea ha dit...

ei nandi ja sabes hacer comentarios...jajajaja FELICIDADES!! jejeje