The other side of the wall

I per fi va arrivar el dia del concert, i és que feia set mesos que teniem les entrades i un rodolet al calendari!!

Una bona preparació és essencial avans d'entrar, has d'haver begut, pixat, fumat i per si de cas cagat i tot per no perdre't ni un minut del concert. A més, la llei de murfi diu que si vas a pixar toquen la que més t'agrada..

Nosaltres, ja va sent un costum, veiem el concert drets, no entenc ni entendré mai com posen cadires a la pista davant de l'escenari...que també hi va gent jove a aquests concerts home!!!!! carrozas...

La veritat és que l'escenari era impressionant, amb un mur en construcció que s'enfilava per les grades als dos costats on s'hi projectàven imatges i missatges.

La cançó estrella..

A mesura que el concert avançava anàven posant bricks in the wall, les projeccions eren més importants i en Roger Watters s'anava quedant més sol. Pel meu gust s'hi va quedar massa estona sol..

Van aprofitar molts troços de la película...tot un espectacle..

A la mitja part ja tenien el mur sencer construit. Des de aquí vam veure el concert, a un dels balcons de les escales, per mi, un dels millors llocs.

 

 Així com la primera meitat va ser molt creativa amb la construcció del mur, els ninots que anàven sortint, els músics, els cors, els nens...gran part de la segona es basava en les projeccions amb en Watters cantant i passejant-se pel davant. Vaig passar-me tot el concert dient que alguna cosa havia de passar...

Al meu parer, una de les millors cançons de Pink Floyd..

     

Mai s'havia dedicat tot un concert a The Wall, sempre tocàven moltes cançons del disc però tot no. La veritat és que l'àlbum dona per molt..

 A mi personalment em va agradar molt més el concert de fa un parell d'anys. Van venir a tocar 'The dark side of the moon' amb la diferència que van treure les cançons menys conegudes i hi van afegir quatre o cinc de 'the wall' i les més conegudes dels altres àlbums. Una passada de concert amb tot el repertori. En aquest últim s'han currat un espectacle de música, projeccions, llums, sorpreses i fins i tot focs artificials per treure's el barret. Però ni una sola cançó fora d'aquest treball.

Com no podia ser d'una altra manera van treure a passejar un porc, aquest cop un senglar ben guarnit..

Revelacions per a tots els gustos...

El discurs nazi tampoc va faltar, mítiques ja les imatges dels martells..

     I el judici, acusat de tenir pensaments quasi humans...

Alguns talls del concert...

I al final va passar el que era inevitable..

La que van liar...

Després d'escoltar el disc 4500 vegades i de veure la peli unes 1200 ja tocava presenciar en directe un dels discs més venuts de tots els temps. Tot un privilegi i un gran plaer... fins un altre!