Un alpinista a la teulada: de juny 2012

Aquesta es la segona entrada d'activitats i excursions a la comarca, no en fem gaires últimament, cosa que ens agradaria canviar, però nois, la vida ara ens marca d'altres prioritats... si voleu veure la primera part feu clic aqui!

Al setembre passat, quan hi havia els pares a casa vam anar a trepar al Malpas de Travil (curiosament al Berguedà, jejejeje), una zona d'escalada no gaire gran però amb bona roca i vies per a tots els nivells.

Encara recordàvem com es fa el vuit!! I es que feia massa temps que no ens calçàvem els gats..

L'Andrea treient-se el rovell, en aquests troç de paret hi ha tres o quatre vies fàcils de 4rt i 5è grau.

El Quimi, que pel contrari si que està en forma, obrint una de les vies difícils, llarga i estètica. Crec que marcava 6c o 6c+.

Aquest soc jo fent un pupurri dels meus, em sembla que vaig combinar tres vies i en va sortir una de molt xula, començant per la dreta, la part fàcil, i anant a buscar l'esperó fins a la reunió de més amunt..

La quadrúpeda més wapa de la casa..

La mare fent una via mentre els voltors li passàven ben a prop..

A l'octubre vam anar a pendre el sol al Pantà de la Llosa del Cavall. Aquesta foto està feta des del Santuari de Lord i encara no havíem anat mai a baix a passejar vora l'aigua..

La veritat és que és un lloc espléndid per anar a relaxar-se, amb els gossos, amb el caiac o simplement per anar a tirar un cadàver a la nit..

Els gossos aqui s'ho passen pipa. Un lloc així més a prop de Barcelona segur que estaria ple de gent amb les tovalloles, la canalla, etc.. amb la conseqüent acumulació de porqueria, prohibicions...

Els gossos, nosaltres i uns quants cavalls que hi ha a una masia propera son els únics animals que ens hi trobem cada cop que venim al pantà.

Al desembre van venir a visitar-nos en Roger i na Rac i vam aprofitar per anar a fer La Cresta del Sol (si no de què anem nosaltres sols a perdre el temps fent coses que no donen cap fruit). jejejeje

I és que si no ve algú a treure'ns de casa sembla que només sabem anar a currar a l'hort!!
Feia temps que teniem pendent de fer-la i la veritat és que les vistes valen molt la pena.

L'aproximació té un parell de pujadetes que per a unes maricones com nosaltres, desacostumades ja a caminar, ens van fer suar una mica. Total, en uns 40 minuts et plantes a peu de via.

Els trams d'escalada son intermitents, com a molt pujen al 4rt grau i estan ben assegurats amb parabolts

Vam fer dues cordades que pujàvem alhora, per anar més per feina, així també pots anar comentant la jugada i fent fotos ben xules..

L'Andrea fent l'únic passet una mica tècnic, sortint de la primera reunió.

És una cresta per disfrutar de les vistes, sense cap compromís, potser la propera vegada hi portarem a la Mel i tot.. A Montserrat, per fer aquests trams d'escalada, no hi trobariem pas cap parabolt!!

Una de les millors fotos de la jornada se la van endur ells, que al anar una mica per sota nostre sempre tenien una bona panoràmica..

Aquí ja des de ben amunt també es veu Sant Llorenç de Morunys..

La més wapa del Solsonès

Ja de baixada..

Encara ens va sobrar temps per collir un bon cistell de fredolics i uns quants rovellons!!

Un altre dia també vam anar amb la mare, l'Andrea i la Mel a passejar pels voltans del Pantà..

La Mel és el primer gos que he tingut que a banda de no tenir por a les alçades li agrada contemplar el paisatge dels llocs on anem igual que a nosaltres...s'hi pot passar una bona estona, es nota que te bona vista!

Si fos per ella ja seria dalt..

Com s'agraeix un dia de relax al solet del desembre..

yeeeep i un bon grapat de rovellons que vam collir!!!

És la millor mare que tinc...jejejeje ....i no en voldria cap altre...

Una altra excursió molt interessant que vam fer va ser anar a Cambrils (entre Coll de Nargó i Sant Llorenç de Morunys, per entendre'ns) des de Solsona, Una carretera molt tranquila plena de llocs on aturar-te.
El primer lloc on vam parar a fer una volta va ser al Pont del Clop, a la Ribera Salada.

N'hi ha que viuen tranquils..

Hi ha un congost espectacular, digne de fer-hi una visita amb més bona temperatura i disposats a mullar-se..

El Pont del Clop

Al costat hi ha aquesta curiosa runa de la qual només hi queda una paret

Si, decididament, hem de venir a l'estiu a viure-hi una aventura de les nostres...

Seguint per la carretera es passa molt a prop de la Roca de Montpolt, ens va semblar que havia de ser un lloc curiós i vam anar a treura el nas..

Efectivament era un lloc amb molt d'encant, amb algunes balmes i antigues construccions a mode de vivenda i de corral.

Amb els seus 1049 metres, aquest cim és un magnífic balcó d'on es pot veure el Port del Compte, el Montseny, Montserrat, els serrats de Coll de Nargó i moltes muntanyes més que no sabem identificar..

Vam buscar vies d'escalada però no n'hi havien, i no m'extranya donat que la paret la forma un conglomerat gens fiable (i ho diu algú que ha crescut a St. Llorenç del Munt)

Seguint el nostre camí ens trobem un mirador al pic de la Serra-Seca on a peu de carretera hi ha aquest monument, suposo que alguna volta deu passar per aquí

Fantàstiques vistes d'aquesta vall que arriba fins al Pantà d'Oliana. La Serra de Turp i la Mora Comdal a l'esquerra

El mirador amb el seu punt geodèsic està situat a 1234 metres

Vam passar per Cambrils i vam parar a fer una cerveseta. El poble en si no te res, quatre masies, un restaurant de caçadors i una casa de turisme rural. El que si que hi ha per la zona és un munt d'excursions a peu, ressenyes de les quals vam trobar al bar i que ben segur vindrem per fer-ne algunes donat que ens van semblar interessants.

També vam parar a Òden, ja de camí a Sant Llorenç. És un lloc molt xulo amb bastanta pedra al voltant. Al no viure tanta gent per aquí (Solsonès 12.000 habitants) no pots dir -mira, segur que hi ha vies! per que no les hi ha..

jejejeje això al desembre encara t'ho pots permetre..

La famosa paret de Canalda. Aquí si que hi ha vies, i moltes. Encara no m'ho he mirat però crec que amb la inactivitat trepaire que venim arrossegant, ara per ara, és millor no venir-hi...snif snif

Eissss aqui si que podem venir i ho hem fet!! altre cop algú ha hagut de venir a treure'ns de l'hort per malgastar un dissabte escalant!! jejejeje

La via: Arantxa al pais dels sons trobats 195m V+/Ao. Si els noms de les vies els haguessin de gravar en pedra no els farien tan llargs..

Docs si, en Falcato va venir a rescatar-nos de la nostra hort-dependència i ens va proposar de fer aquesta via, sense cap compromís, molt ben assegurada i que primer baixes a peu, escales i ja ets a '10' minuts del cotxe.

Vam baixar una mica més del compte i ens vam topar amb aquestes coves, la veritat és que vam poder conèixer una mica aquesta zona on hi ha unes quantes vies que ens aniran be per treure el rovell als ferros i al més important, a nosaltres!!

La via és molt fàcil. Un primer tram de 4rt, dos llargs a quatre potes, un altre de 4rt molt xulo que va obrir l'Andrea i l'últim de Vè+/6a que és el més vertical.

A la foto, en Falcato encetant la paret

També ens van acompanyar en Roger i na Rac que van fer la via del costat, si fa no fa igual però més directa i amb l'últim tram vertical de 6a+ obligat (ells estan més en forma)

A la foto es pot veure en Falcato a la primera R i na Rac començant la via