.jpg)
-Anireu a Ca la Font oi?
-No se, anirem on tu diguis..
-Doncs anireu a Ca la Font i a sobre la taula tens un llibre amb totes les ressenyes, passa per casa i t'explico com va tot.
Així va començar un cap de setmana genial, a una casa fantàstica en un lloc impressionant. Gràcies Cèsar.
Estana i la Serra del Cadí
El primer dia vem decidir no matinar gaire ja que ens havíem anat a dormir tardet i vem decidir anar tirant fins a peu de canal. Així l'endemà ja tindriem la traça oberta i aniriem més per feina.
Magnífiques vistes des de Ca la Font..
Arribant a la Canal de l'Ordiguer, semblava que estigués a prop oi?
Un cop a dins vem tirar fins als primers ressalts de pedra..
Estana des de la canal
El mateix divendres al vespre van arribar el Quimi i el Gerard.
I dissabte ben d'hora a caminar! que son un parell d'hores llargues fins al peu..
La Roca Verda, encara fem apostes de si es pot escalar amb una mà a cada costat de la xemeneia...jo dic que no s'hi arriba..espero poder comprovar-ho a l'estiu.
La Roca de l'Ordiguer amb la seva canal a la dreta.
El Quimi que per anar l'últim es va endur les millors fotos..
Aqui vem decidir fer la Variant de l'Ordiguer (per l'esquerra) ja que portàvem una cordada davant fent la normal.
Alguns passos ben trempats!!
Arribant a la reunió d'abans del llarg més xungo.
El Quimi fent els últims metres fins a la R.
El llarg comença amb una xemeneia aplomada amb una capa precària de gel. Un parell de bagues asseguren el pas.
Després d'enfilar-te a una gran pedra, s'ha d'arribar a una baga salvadora que penja d'una roca encastada.
El Bru sortint del pas. Puc assegurar que cap dels altres hauriem fet aquest pas de primer. Ole Bru!
Després de molt esperar a que el Bru montés reunió comencem a tirar els altres en ensamble, deixant suficient corda com per fer el pas d'un en un. El que no sabíem era que no hi havia reunió, només un putu parabolt trencat i un altre inabastable que quedava molt amunt a causa de la falta de neu!!
Un cop passada la pedra tornem a respirar, ja faltarà poc!!
El Bru i el Gerard obrint els ultims ressalts de roca..
...i el Quimi i el Lluís fent-se fotos..
Una plàcida baixada per la Canal del Cristall..
El Gerard fent de micro-punki
I de tornada a casa..que s'hi està molt be!!
Per cert el Quimi ha fet un vídeo molt xulo de la pujada, si el voleu veure clikeu aquí.
Per cert el Quimi ha fet un vídeo molt xulo de la pujada, si el voleu veure clikeu aquí.
2 comentaris:
Hola Lluís!
Com va triunfar ca la font!! i sobretot portar un bou a devant com en Bru,jejeje.
Dons res,com que s'han d'anar buscant projectes nous...que et sembla d'anar a fer una hivernal al pic de Comaloformo o com es digui...així acabariem una feina pendent que tenim.
Apa! ja he tirat la pedra..ara pareula si sou homes o esquiveula si sou unes nenes...jajaja!!
Hola. ¿Em podrieu explicar que significa l'expressió que apareix en un dels peus de foto: "El Bru i el Gerard obrint els últims ressalts de roca..."?.
Les vies sols les "obren" els primers ascensionistes... ¿Vàreu obrir, pressumptament, alguna variant nova de sortida?.
Gràcies i bones ascensions...
Joan Miquel.
Publica un comentari a l'entrada