diumenge, 23 d’octubre del 2011

Buscant masia. Cap.1

Per fi tornem a tenir internet regularment com per tirar endevant amb el blog!

Be, aquesta és la història de com vam anar a parar a Su.
Ja fa uns anys que esperàvem un bon moment per marxar de Terrassa, a un lloc més tranquil  on el transcurs de la vida fos més senzilla i menys estressada. Aixi que vam escollir el Solsonès, terra de masies per excelència, per estar a tocar amb el Bages que és on curra l'Andrea.

Moltes voltes li vam donar fins decidir per a on començar a buscar (rodolí), i aqui fare menció especial a en Miquel de Súria i a la Mercedes i en Ricard (amics de la Núria i en Cèsar) de la masia Solé Brucó, gràcies per la gran ajuda, pels consells i tots els telèfons i trucades!

De totes les masies que vam visitar aquesta va ser la primera que ens va fer tilin: Planarodona
Situada entre Freixinet, El Miracle i Sant Ponç, a una vall molt tranquila amb un riuet i la Torre de Riner vigilant que tot segueixi en calma. A tota la vall hi ha quatre o cinc masies on només una és habitada.

Com que no som poseïdors de gaires diners, per no dir gens, buscàvem masies per rehabilitar. A les zones rurals, com a mínim a aquesta, és bastant comú de fer tractes del tipus: si m'arregleu el mas de moment no heu de pagar lloguer. Llavors hi ha qui t'ajuda més o menys en la compra dels materials, etc..


Planarodona te un parell de pous a peu de casa, molt valuosos si vols fer-te un hortet!!




La veritat és que en Ton, l'amo de la casa, estava disposat a pagar tots els materials, ens ho va posar molt fàcil i això va fer que gairebé ens hi anem de cap.
Els inconvenients eren que hauriem de treballar molt avans de poder viure-hi en condicions mínimes. La casa està deshabitada des de fa uns 50 anys!! això vol dir que a dins no hi ha res, només les parets i els terres. Això si, la teulada feia poc que l'havien fet nova, si no de què! La resta, s'havia de fer tot: instal.lacions de llum, aigua, calefacció, desaigües, etc...

La primera feina, com es pot veure, era fer una bona neteja de vegetació. jejeje i dels rat-penats que hi viuen a dins..





La casa te racons encantadors com aquest forn de pedra. A la sala principal hi ha una premsa de pedra integrada a la paret. No tinc fotos de l'interior, el dia que ens la va ensenyar per dins no portava la càmera..







Una de les coses importants que va fer tirar-nos enrere era que no hi ha una bona esplanada devant de la casa. Els conreus arriben fins a un parell de metres de la façana..



 Una altra Masia que vam estar visitant i negociant amb els amos va ser La Guinga:




 Amb el seu paller..













i una bona esplanada...

Els amos de La Guinga tambe ens van oferir no pagar lloguer fins que no estigués arreglada la casa. Aquesta no tenia tanta feina com l'altre però també s'hi han de fer instal.lacions i obres grosses..

El cas és que s'apropava el dia que ens havíem marcat per marxar i no teniem cap decisió presa. A totes les cases que podiem accedir sense pagar gaires diners hi havia moooolta feina. I si mentre estem liats arreglant una casa trobem una altre que ens agrada més? i si quan ja estem instal.lats veiem que prefeririem viure en una altra zona?

A tots els poblets del voltant, que no son gaires i son molt petits, hi ha cases deshabitades, preparades per entrar a viure on una parella jove és molt ben rebuda, sobretot si és per quedar-nos i no pas de cap de setmana..

Total que vam decidir d'anar a viure a Su, on la Lurdes ens va ensenyar un parell de cases i on una d'elles te bastant d'encant, El Castell. D'aquesta manera podriem iniciar-nos en la vida rural d'una manera menys compromesa i així poder passar una bona temporada coneixent la zona i perquè no dir-ho, coneixent-nos a nosaltres mateixos en un ambient tant diferent (Terrassa: 200.000 habitants, Su:15)

La rectoria, deshabitada, te aquest raconet al darrera, és el que tenim devant de casa una mica més avall.


El poble realment és molt xulo, son quatre cases mal posades sense noms als carrers ni números ni ajuntament ni res de res, l'únic que hi ha és el Restaurant el Forn de Su (on curra la Maria Cardús). És perfecte!

La placeta, la tenim devant també però una mica més amunt..jejeje al mig hi ha l'esglèsia, no tinc cap foto, si la voleu veure veniu a casa!! per la nit està iluminada i és molt xula..

La façana de casa












A sota de casa hi ha aquesta curiosa arcada per on passen tots els qui surten del restaurant a fer baixar el dinar..
 

A que no sabeu què és el què vam fer primer? jajaja doncs encendre foc i matar aranyes!!

L'escala..
El balcó..















i la teulada.. més detalls de la casa en posts propers..