Gran Paradiso, 4061m

Pel pont del pilar decidim fer una excursioneta als Alps amb el Quimi i l'Andrea a veure si podem fer el nostre primer 4000. Donades les avançades dates i la previsió de fred ens plantejem un repte 'assequible' i  anem a Italia a conèixer el Gran Paradiso.

Hem decidit que ens ho pendrem amb calma donat el cansament de tantes hores de cotxe, així doncs el plantejament serà arribar i buscar algun alberg per passar la nit per l'endemà fer l'aproximació al refugi, situat a uns 2700m.

Dit i fet, ens va costar una mica trobar lloc per dormir doncs ja era fosc i hi havia molta boira. Finalment ens vàrem acomodar a una casa molt acollidora on l'endemà després de presenciar com traficàven amb formatge (un munt de italians repartint-se un munt de quilos de formagio) sortiem en cotxe fins al final de la pista i enfilàvem cap a munt a peu. En un parell d'hores llargues ens plantariem al refugi.

Menció especial al refu, el d'estiu molt xulo per fora, al contrari que el d'hivern que va ser, per les dates que ja eren, on ens va tocar acomodar-nos. La veritat és que ja podrien ser tots així. Com que estàvem sols vem poder escollir barraca i, com no, vem escollir la que tenia taula, bancs, estris de cuina i el millor de tot: ESTUFA DE LLENYA!! quin luju!! Aquella tarda ens vàrem entretenir tallant llenya (n'hi havia com per passar tot l'hivern) amb la destral i la serra que hi havia allà i com no, allò va començar a cremar com un tren de vapor...al final sense samarreta de la calor que feia..això serà recordat molt de temps...

L'endemà ben d'hora ens posem els frontals i a caminar. De vegades, quan és de dia i hi ha un munt de fites per tot arreu penses q a la gent li deu fer gràcia de posar-les i per això n'hi ha tantes, però és quan vas de nit o amb molta boira (o ambdues coses, com nosaltres) que ho entens i ho agraeixes..

De la pujada poca cosa es pot dir, una horeta de pedra fins la glacera, grampons i pujar pujar pujar...
Son més de 1300m de desnivell sense cap dificultat i com q no veiem res va ser bastant monòton..

Impresionant la sortida del Sol...els primers raigs se'ls va endur el Montblanc..a la foto no s'aprecia una merda però va ser espectacular..

L'Andrea tibant del grup. No se d'on treu les forces aquesta noia però sempre dona el callo fem el que fem. Crec q el seu secret està en la força mental, que ja voldriem tenir molts de nosaltres..

A punt d'endinsar-nos dins la boira, que juntament amb el fort vent ens acompanyaria fins al cim..

Una paradeta refugiats darrera d'unes pedres..diosssss el pa està més bo que ahir!!

De tant en tant, el vent obria alguna clariana (per dir-ho d'alguna manera) i podiem mig veure on erem..

Remuntant la pala final abans d'arribar a la zona rocosa del cim. Gràcies Quimi i Vane per la foto, aviat la penjaré!

Foto cimera, es pot veure la Madonna sobre el cap de l'Andrea, és una petita Mare de Déu que hi ha a dalt de tot. Vàrem fer una foto amb la meva càmera on sortiem els tres, foto que espero q la vegi algú d'aqui 100 o 150 anys quan la glacera haurà retrocedit fins on va caure la màquina. Si si, se la va endur el vent just després de tirar una foto retardada d'aquelles que es fan en aquests casos.. vàrem recòrrer la glacera fins on les escletxes ens van deixar però suposem que va continuar lliscant fins...

Jejejejeje, el Quimi q no podia faltar!!

Al cim no hi vàrem estar gaire estona, fotia un vent i un fred de collons, a més, s'estava aclarint una mica i volíem aprofitar per buscar la càmera..

La impresionant cara nord, vista des de el coll

grrrr vull uns eskisssssss

Per fi podiem veure la zona del refu..portàvem 3 dies aquí i encara no havíem vist res!!

Dame argo....

Aquella nit la vàrem tornar passar al refugi q encara estava calent..
La veritat és q no va faltar de res, foc, vi, bona companyia i per sopar llenties i mandonguilles!!!



Barre des Ecrins. 1a part

Em diu un dia en Joan Cegri que te una setmaneta de vacances per l'octubre i que te pensat de marxar sol a fer muntanya...mmmm...doncs jo tb tinc uns dies guardats, li dic.

Total que la cosa s'anima i ja comencem a lligar fils. En Bru Busom i el Cèsar Comas s'animen però al final al Cèsar li surt una boda a Bèlgica i decideix anar-hi amb una BMW 75/5 jajajaja quin tros de moto!!

Al començament voliem fer la Barre i l'Agulla Dibona, però la experiència d'en Cegri deia que en 5 dies, si podiem fer una de les 2 coses ja podiem estar contents... quanta raó tenia..

Així doncs decidim que la Dibona ja la farem, a més a ple mes d'octubre no és plan d'anar a trepar a 3000m als Alps... Be, al final haurem de tornar per fer les 2 coses, d'aqui ve lo de 1a part...

El pla era: 1 dia per anar fins als Alps, un altre per pujar fins a l'últim refu, un per fer cim, un per si de cas i un per tornar...i així va anar..menys lo del cim jajajaja..

1er dia:
Ens fotem una pallissa de no se quantes hores i ens plantem a Ailefroide crec que sobre les 9 del vespre amb un xàfec d'un parell de collons..a la guia diu que està ple d'albergs i d'hotels i que hi ha un parell de campings. Què ens trobem? un putu poble fantasma!!!
Comencem a retrocedir la carretera fins trobar vida humana a un poblet, darrera de la primera porta que veiem amb una mica de llum...per sort nostra resulta ser un alberg que tot i no semblar esperar visita ens obre les portes molt amablement.

Per 13 eurus cadascú teniem un llit collonut, cuina i aquesta sala d'estar..

2on dia:
L'endemà feia un dia esplèndit i un cop fetes les moxilles i posats a caminar, una de les coses que més em va impresionar del viatge, l'enorme Glacier Blanc ens dona la benvinguda...

El dia de pluja que vàrem tenir durant el viatge, aki dalt va resultar ser neu, i com més amunt més neu hi havia, fins al punt que va ser un dels condicionants de no poder fer cim, només un, doncs l'altre va ser molt més espectacular...

En Cegri ens presenta..............la glacera!!!

I com més pujavem més gran es feia...

Fins a convertir-se en un esplèndid mar de gel...inmens i perillós..

Per fi veiem el nostre objectiu físic, gairebé 1000m per sobre del Glacier Blanc s'alça la Barre des Ecrins amb els seus 4102m, flanquejat a la dreta pel Dôme des Ecrins i per l'esquerra per la Barre Noire...

Caminant per la interminable glacera, obrint traça després de la nevada..

Per fi arribem a peu de refu..i kin peu!!! hòstia no el podien posar més amunt???  el veieu??

 I ara?? 1200m de desnivell del cotxe fins aqui, carregats com animals..

El Bru, què fort que està el cabró...ens anava esperant tot el dia el pobre..

Com que no hi havia ni aigua, ni llum, ni ganes de baixar a la glacera a buscar-ne, vàrem fondre neu per poder fer el sopar i l'esmorzar...feina bruta aquesta...

3er dia:
Ens llevem a les 3 del matí i quan estem llestos tirem cap avall a la glacera, amb una garrafa buida per omplir d'aigua a la tornada..quina emoció!!

 Les primeres trampes de bon mati, la neu no ens deixa veure les escletxes i a en Bru de tant en tant se li cola la cama, tot i així val a dir que ens va guiar molt be, de nit durant moltes hores es va saber guiar per la glacera esquivant molts forats com aquests, tot un crac..

Caminar per aquest mar de gel i neu és molt monóton, camina que caminaràs, fins a tenc d'alba no pararàs..

Impresionant vista de la lluna saludant entre els papinus..

Arribem a peu de pala i la cosa comença a trempar i  les pessigolles a la panxa tambe..
Ens enfilem per la dreta de la pala, per on sembla que hi ha hagut un allau, i abans d'arribar a peu de seracs tombem a l'esquerra on la cosa ja es posa més dreta...la neu ja la tenim pels genolls i anem molt a poc a poc.

Arriba el moment de posar-se els grampons, us deixo un video del moment..

Cada cop que em giro flipo més amb el que tenim darrera...a la dreta de la foto es pot veure la pendent que estàvem superant..el refugi ja ni es veu..

Poc abans del coll és on vàrem decidir que fins aqui ja estava be, la quantitat de neu que hi havia ens feia anar bastant tard i el pitjor de tot, ens tapava les enormes escletxes de la zona..

I quan dic enormes vull dir ENORMES.. com aquesta, que feia un metre o metre i mig d'amplada per uns 30, 40 ó 50m de profunditat, una profunditat blau turquesa que cap de nosaltres volia saborejar.. (com tot lo blauturquesa..jejejeje)

 Aquesta és la mateixa escletxa, una mica més a la dreta, picant una mica podiem anar fent caure la neu i descobrint-la...i descobrint tambe que estàvem al damunt!!!

I res, un cigarret per celebrar que no hem anat a parar al soterrani...de totes maneres no hauriem pogut fer cim, més endevant hi havia una altra escletxa d'uns 4 metres on normalment hi ha una escala d'alumini per superar-la. No sabiem que hi mancava perque no vàrem entendre els lletreros escrits en francès que hi havíen als refugis..

Ja de baixada ens ho vàrem pendre amb calma...gaudint de l'espectacular paisatge...

Enrere deixem aquest gegant amb la ilusió de poder tornar aviat i qui sap, potser ens portem l'escala de casa!! jajajaja

Dos cracs, vaig aprendre molt de vosaltres...gràcies!!!

En alguns punts la glacera es mostrava aixi de salvatge...vàrem conèixer un friki d'uns 50 anys que es dedicava a baixar per escletxes com aquesta!! amb uns claus de gel i rapelant...va dir que de vegades arribava als 80 metres!!!

Les birres de la victòria, a la temperatura ideal van sentar de puta mare!!
Son de la victòria perque vàrem venir a passar-ho be i realment va ser collonut!! el cim també el podrem fer un altre dia!

jejejeje, altre cop la experiència d'en Cegri em va treure d'un apuro...i és que ja toca comprar-me unes botes... les de pirineista aqui no em serveixen...jajajajaja

4rt dia:
Aquest dia va ser de baixada i vàrem poder fer aquestes fotos de l'impresionant Glacier Blanc..

I d'aquesta marmota amb el Pealvoux de fons..