Mou, no marxis mai

per què?

pq no recordo una temporada tant divertida com aquesta
pq estas fent quedar al madrit on havia d'estar ja fa temps..
pq ara, a més del partit, no em perdo la roda de premsa..
pq quan et sento parlar noto la teva ràbia de mal perdedor...i disfruto...
pq com més ens critiques millor parats en sortim nosaltres...
pq reflexes molt be les artimanyes del madrit, del madrit podrit de sempre però que tu no pots amagar..
pq no saps perdre i fas q l'afició dels blancs tampoc i és clar, així és moooolt més divertit guanyar-vos..
pq sempre q obres la boca la cagues..
pq no li caus be a ningú..
pq primer em feies ràbia i després creia q era una estratègia pero es veu q prefereixes enfonsar un club abans q enfonsar-te tu..
pq la única copa q has guanyat no ha arribat ni a la Cibeles..
per tot això i molt més, m'ho passo millor quan tu hi ets, no marxis mai..

El Montgrós

Ja fa unes setmanetes vam anar a fer una bona caminada pel massís de Montserrat, concretament volíem passar pel Montgrós, que sabent que és un lloc que val la pena visitar no l'havíem trepitjat mai. No és un lloc que vingui gaire de pas quan anem a escalar..
El cotxe el vam deixar al Coll de Can Maçana, i direcció a Les Portelles ja vam poder escalfar una mica les cames.

Un cop darrere les grans parets vam seguir pel camí fàcil, anàvem amb la gossa i ficar-nos per la zona d'agulles era liar-nos massa. Així doncs, Refugi Vicenç Barbé - Torrent del Lloro - Pas del Príncep i camí fàcil fins al Coll de Porc.

Per la zona del refu hi ha moltes possibilitats d'escalada... hi ha vies d'esportiva i viotes de fins a 100m

Vam poder veure un munt de baumes 'equipades'

 El Lloro, la Mel i jo..

L'entrada a la Font de l'Esllevissada.
Curiosa font dins d'una gran bauma, molt cuidada i tunejada.

Des d'aqui fins al Coll de Porc i fins al Coll del Miracle on tornem a treure el cap amb vistes al Nord. A partir d'aquest punt tornarem a endinsar-nos a les valls per dins del massís.

Vistes des del Coll del Miracle

Caminem cap al Sud fins al Torrent de la Coma Alta i remuntem fins al Coll de les Comes on el camí fa un zigzag per superar la paret de la foto.

Des de aquest punt es te una visió espectacular del Cilindre (o Cabrit)...

...que no vam poder deixar d'explorar..com les cabres...

Toca ara baixar una mica fins al Bassal dels Avellaners, on els capgrossos tot just comencen a treure els dits..

Tornem a remuntar fins a La Roca Plana dels Llamps on vam aprofitar per menjar-nos l'entrepà i prendre el Sol una estona..

Per fer cim a la Roca Plana s'ha de grimpar una mica, o pujar a 4 potes, com la Mel...
Les vistes que es tenen des d'aqui valen molt la pena...

Aqui es pot veure tot el recorregut fet des del pas de Les Portelles..

Arribant al cim del Montgrós entenem el motiu del seu nom, al contrari de la majoria d'agulles de Montserrat aquest cim te un plà ben gran..

La veritat és que el Montgrós te una visió privilegiada de tota la muntanya amb vistes ben amples i llunyanes

Per tornar ens espera un camí molt més planer pel GR 172 que recorre tota la muralla Nord pel seu peu amb unes vistes de les parets que no tenen desperdici..

Primer però, cal baixar del Montgrós direcció Nord cap a la Canal del Migdia i remuntar fins al coll amb el matei nom. Aquest camí ens deixa imatges de les Talaies (o Setrilleres) com aquesta

Aquest costat quin deu ser, el de l'oli o el del vinagre??

La caminada pel GR és molt més còmoda que per l'interior però ens queden no menys de 4 km per completar el cercle

Impresionant visió dels Frares Encantats...encantat em quedo jo quan passo per aki..

Foto curiosa, la llum del Sol atravessant la Roca Foradada, ni de bon tros és tant wapo com veure-ho en directe...

Passant per sota de La Cadireta, senyal de que ja queda poc per seure en tou..

Vista enrrere, hi tenim algunes vies pendents aqui..eh Riki?

The other side of the wall

I per fi va arrivar el dia del concert, i és que feia set mesos que teniem les entrades i un rodolet al calendari!!

Una bona preparació és essencial avans d'entrar, has d'haver begut, pixat, fumat i per si de cas cagat i tot per no perdre't ni un minut del concert. A més, la llei de murfi diu que si vas a pixar toquen la que més t'agrada..

Nosaltres, ja va sent un costum, veiem el concert drets, no entenc ni entendré mai com posen cadires a la pista davant de l'escenari...que també hi va gent jove a aquests concerts home!!!!! carrozas...

La veritat és que l'escenari era impressionant, amb un mur en construcció que s'enfilava per les grades als dos costats on s'hi projectàven imatges i missatges.

La cançó estrella..

A mesura que el concert avançava anàven posant bricks in the wall, les projeccions eren més importants i en Roger Watters s'anava quedant més sol. Pel meu gust s'hi va quedar massa estona sol..

Van aprofitar molts troços de la película...tot un espectacle..

A la mitja part ja tenien el mur sencer construit. Des de aquí vam veure el concert, a un dels balcons de les escales, per mi, un dels millors llocs.

 

 Així com la primera meitat va ser molt creativa amb la construcció del mur, els ninots que anàven sortint, els músics, els cors, els nens...gran part de la segona es basava en les projeccions amb en Watters cantant i passejant-se pel davant. Vaig passar-me tot el concert dient que alguna cosa havia de passar...

Al meu parer, una de les millors cançons de Pink Floyd..

     

Mai s'havia dedicat tot un concert a The Wall, sempre tocàven moltes cançons del disc però tot no. La veritat és que l'àlbum dona per molt..

 A mi personalment em va agradar molt més el concert de fa un parell d'anys. Van venir a tocar 'The dark side of the moon' amb la diferència que van treure les cançons menys conegudes i hi van afegir quatre o cinc de 'the wall' i les més conegudes dels altres àlbums. Una passada de concert amb tot el repertori. En aquest últim s'han currat un espectacle de música, projeccions, llums, sorpreses i fins i tot focs artificials per treure's el barret. Però ni una sola cançó fora d'aquest treball.

Com no podia ser d'una altra manera van treure a passejar un porc, aquest cop un senglar ben guarnit..

Revelacions per a tots els gustos...

El discurs nazi tampoc va faltar, mítiques ja les imatges dels martells..

     I el judici, acusat de tenir pensaments quasi humans...

Alguns talls del concert...

I al final va passar el que era inevitable..

La que van liar...

Després d'escoltar el disc 4500 vegades i de veure la peli unes 1200 ja tocava presenciar en directe un dels discs més venuts de tots els temps. Tot un privilegi i un gran plaer... fins un altre!