Via dels sostres, 310m 6a

Feia temps que tenia pendent de fer aquesta via i dimarts passat ens hi vam posar amb en Bru Busom.

Fa un parell de setmanes se'ns va acudir anar-hi. Ens vam llevar ben d'hora i amb una bona ressaca vam enfilar la canal de pujada, la interminable canal de pujada, plena de cordes fixes per anar escalfant els braços..

Quan arriben a peu de paret encara hem de fer un bon troç de camí equipat amb cables per accedir al costat dret. Amb un sol de collons i una suada considerable remuntem l'últim ressalt de roca tot veient que la via que anem a fer està saturada de gent...

Una cordada a la primera reunió, una altra trepitjant-lis els talons i una tercera esperant a peu de via.

És que tothom ha escollit aquesta via per avui??? No se perquè sortim a escalar en dissabte...Total, que com que no tenim cap ressenya més de la zona decidim fer cua i anar a fer una mica d'esportiva a Sta Cecília.

La 19 és la via dels sostres, la 18 és la David Aparicio, bastant més difícil als primers llargs. Molta gent, quasi tothom, comença fent la dels sostres i a la meitat, a l'alçada del bosquet de la 6a tirada, es canvia a la 18 per acavar fent tres llargs de placa sobre el 6è grau.
Placa que deu estar ben assegurada, no com la xemeneia que vam fer nosaltres..

 Al costat de l'arbre, equipant la primera reunió. Aquest llarg està molt be, te les assegurances justes per no passar por i on no n'hi ha pots posar fàcilment algún tasconet o algun friend.

El Bru remuntant el primer llarg, primer una fisureta, un troç de placa molt wapo i una passejada per sota del sostre fins a l'arbre mort on és la R.

En aquest punt és on es creuen les dues vies, la David Aparicio creua el sostre i vaig flipar molt en veure que hi ha preses de rocòdrom per superar-lo.
La meva opinió? doncs que si no ets capaç de superar-lo en lliure el superes en artifo i si no, te'n vas al roco a entrenar-te però portar-te el roco a la paret ho trobo fora de lloc...

El Bru equipant el segon llarg, crec que va ser el més difícil de tots. No hi havia gaires assegurances i a la sortida, desplomada, havies de posar alguna peça ràpid i tirar amunt abans de fondre't, que et queden uns quants metres sense equipar..

El tercer llarg segurament és el més estètic de tots. Es va per sota del sostre agafan-te invertidament i amb els peus relliscosos. Hi ha un parell de ponts de roca en tot el tram, és bo de ficar-hi algún friend per assegurar-ho més.
En aquest llarg poses a prova la resistència dels bessons que, cremen, cremen i cremen...

Quan surts de sota del sostre fas un troç de placa assegurat amb un parabolt fins a la reunió.

Equipant el 4rt llarg que el Bru va empalmar amb el 5è. Després de superar aquest troç de placa equipada hi ha una fisura guarrilla i desequipada fins al bosquet penjat on la via canvia bastant i ens fiquem dins d'una xemeneia...molt més guarra i desequipada..

La veritat és que no vam fer gaires fotos a partir d'aquest punt. No hi havia assegurances, era bastant compromés i estàvem molt cansats. Cremats pel Sol vam agrair ficar-nos aquí dins però vam maleir el fet que la xemeneia-fisura estava mooooolt bruta de vegetació. Costava una mica anar avançant en alguns llocs. Havies d'apartar les herbes per colocar algun tascó-friend i fins i tot per agafar-te....una agonia, amb els gats plens de pedres i les cames esgarrinxades..

El Bru arribant a la primera R de la xemeneia, després de fer un llarg d'uns 50m quasi a pel..

El següent llarg de xemeneia també va ser sofert, algún pont de roca i algún pitò amagat a les herbes, anàvem bastant cansats..

Els dos últims llargs també els vam empalmar, be, el Bru, que és un màkina, i sort en vaig tenir jo que ja m'arrossegava més que no pas escalava...evidentment l'últim llarg de 6b el vam deixar per un altre dia i ens vam escapar per la dreta fent uns 15m de tercer..
Feta queda la 'integral' dels sostres, feta per no repetir-la.