Variant de la Canal de l'Ordiguer. 45-60º, Vè, 400m

-Cèsasr que el Bru i jo volem anar a Estana a fer unes canals, ens pots aconsellar?
-Anireu a Ca la Font oi?
-No se, anirem on tu diguis..
-Doncs anireu a Ca la Font i a sobre la taula tens un llibre amb totes les ressenyes, passa per casa i t'explico com va tot.

Així va començar un cap de setmana genial, a una casa fantàstica en un lloc impressionant. Gràcies Cèsar.

Estana i la Serra del Cadí

 

El primer dia vem decidir no matinar gaire ja que ens havíem anat a dormir tardet i vem decidir anar tirant fins a peu de canal. Així l'endemà ja tindriem la traça oberta i aniriem més per feina.

Magnífiques vistes des de Ca la Font..

Arribant a la Canal de l'Ordiguer, semblava que estigués a prop oi?

Un cop a dins vem tirar fins als primers ressalts de pedra..

Estana des de la canal

El mateix divendres al vespre van arribar el Quimi i el Gerard.

I dissabte ben d'hora a caminar! que son un parell d'hores llargues fins al peu..

La Roca Verda, encara fem apostes de si es pot escalar amb una mà a cada costat de la xemeneia...jo dic que no s'hi arriba..espero poder comprovar-ho a l'estiu.

La Roca de l'Ordiguer amb la seva canal a la dreta.

El Quimi que per anar l'últim es va endur les millors fotos..

Aqui vem decidir fer la Variant de l'Ordiguer (per l'esquerra) ja que portàvem una cordada davant fent la normal.

Alguns passos ben trempats!!

Arribant a la reunió d'abans del llarg més xungo.

El Quimi fent els últims metres fins a la R.

El llarg comença amb una xemeneia aplomada amb una capa precària de gel. Un parell de bagues asseguren el pas.

Després d'enfilar-te a una gran pedra, s'ha d'arribar a una baga salvadora que penja d'una roca encastada.

El Bru sortint del pas. Puc assegurar que cap dels altres hauriem fet aquest pas de primer. Ole Bru!

Després de molt esperar a que el Bru montés reunió comencem a tirar els altres en ensamble, deixant suficient corda com per fer el pas d'un en un. El que no sabíem era que no hi havia reunió, només un putu parabolt trencat i un altre inabastable que quedava molt amunt a causa de la falta de neu!!

Un cop passada la pedra tornem a respirar, ja faltarà poc!!

El Bru i el Gerard obrint els ultims ressalts de roca..

...i el Quimi i el Lluís fent-se fotos..

Una plàcida baixada per la Canal del Cristall..

El Gerard fent de micro-punki

I de tornada a casa..que s'hi està molt be!!


Per cert el Quimi ha fet un vídeo molt xulo de la pujada, si el voleu veure clikeu aquí.

Matinal de cap en cap

Aquest matí he anat a fer de doble d'en Ramonet al Cap del Faraó, que està gravant un audiovisual amb en Cèsar i en Pepe i avui no hi podia anar. Es tractava només de despenjar-se per fer veure que en Cèsar ja arribava a dalt. La part curiosa de tot plegat és que en Pepe i un amic seu passarien en avioneta a filmar-ho!

L'impresionant paret per on puja la via Tutankamon, que per cert, la tenim pendent d'acavar amb l'Andrea ja que el dia que vam anar a fer-la teniem actuació i no vam tenir temps de fer l'últim llarg (el sostre si).

En Cèsar fent veure que escala esperant l'avioneta...jo m'he agut de disfressar de Ramonet amb el seu casc i gersei. Com que no he trobat una barba com la seva no he pogut mirar la càmera i assegurava mirant avall..

L'avioneta ha fet tres passades i ha marxat per on ha vingut

Com que eren les deu del matí i teniem tots els ferregots hem aprofitat per fer una via per allà. Una que havia fet feia relativament poc i que recordava divertida era la Monistrol. Aqui es pot veure el Cap de Mico, el perfil que es veu és mes o menys per on discorre la via. Son tres llargs, el primer fins sota el sostre, el segon fins després de passar-lo amb sortideta en lliure i el tercer fins a dalt. Entre els tres potser fan 70 o 80m.

 Em sembla que la resenya diu V+, A1. No se si encara es pot graduar així ja que el primer llarg està bastant més net de preses que fa anys. La paret fangosa va deixant caure les millors preses amb el pas dels anys i jo ara li posaria un 6a ben bo per no dir 6a+.

En Cèsar remuntant el primer llarg....

...i obrint el segon.

Fins aqui hi havien parabolts, a partir d'aqui hi havien burins de l'època amb un filferro per posar-hi la cinta, tot ben rovellat i preparat per trencar-se d'un moment a l'altre. Cada tres o quatre burins, un parabolt..uf!

De la meitat cap avall està tota reequipada amb parabolts pero la resta encara està en blanc i negre!!!

Segona R a la vista!!

I la arribada a dalt..també li faltaria una reunió..



Comencem pel principi

Doncs això mateix, ja fa uns dies que estic tornant a trepar i ès el que estic fent. Unes quantes sesions d'esportiva per començar, per agafar forces i sobretot confiança per tornar a les grans parets.

De moment m'ho estic passant pipa per St. Llorenç i Montserrat anant a escalar amb colegues i coneixent nous sectors. Aqui teniu un munt de fotos de la última setmana, que no hem parat!!

Després d'anar dimarts amb el Sergi Monràs a les gaites ja em veig amb forces per sortir amb la canalla (que ja m'han passat al devant) i anar a buscar vies més difícils. Així que dijous de camí a la sardineta ens vàrem trobar els rucs baixant la brossa de La Mola.

On hi toqui Sol està la Mel...i si ens hem d'enfilar per la paret, doncs ens enfilem, com l'amo..

El Miquel fent-se la Usimàndries V+

El Bru obrint la Mirage 6b, curta pero wapa, amb la sortida del sostret, però la part difícil és a baix

Viento idiota 6a+, si us poseu davant del forat sabreu pq..

El bru fotent-li a Me suda la oreja 6b+,  wapa wapa

Jo com q soc un enano m'haig de quedar penjat i fer el pas sense peus..

Bru Busom obrint 'el trapella' 6c. Aqui vaig decidir no seguir als Bru's i el Miquel i jo vàrem anar a fer uns 5ens  que estaven molt be.

Bru Vallhonrat des de l'altre costat.

Dissabte vàrem anar amb l'Andrea, el Quimi i el Miki a tibar a Can Jorba, Montserrat. Tot un clàssic.
Per començar, un parell de vies de 32m, el Quimi fotent-li a L'hora violeta 6b+

El Miki després del sostre de la poma, el sostre no està ressenyat i no sabem quin grau fa, suposem que 6a+-6b. La via encara te una xapa més i la reunió. Per cert, un dels parabolts del sostre no hi és.

Anant cap als sectors de més a la dreta ens vàrem trobar les cabres prenent el Sol. No m'agrada gens molestar els animals salvatges (els altres si), com més sovint ens vegin menys els veurem nosaltres a ells..

Una altre espècie de cabreta..

Via aresta, 6b, 35m

I diumenge a trepar a Collbató, a una zona bastant nova que no surt ressenyada al llibre (cara sur).
Ens hi vàrem arreplegar: Cegri, Núria, Bet, Laura i David, Sergi i Èlia, Olga i Ferri, Núria i Albert, els dos Brus, Martuka, Andrea i jo. Ja us podeu imaginar, ocupàvem el sector sencer!!

La Olga tibant-li de primer

La Girona en un moment que no cridava 'imbècil' jajajajaja

El sector està molt be, ple de vies de 5è grau, molt ben assegurades, aqui es farà escola.

El Bru Busom fotent-li canya..6b-6c?

En Sergi i l'Èlia...

La peque, que feia catxo que no escalava i resulta ser com sa germana, que te bona tècnica de naixament i, és clar, no la perden mai..4 anys sense escalar i es va treure un 6a+!!