dimecres, 22 d’agost del 2012

Anglada-Cerdà a la Boleta Foradada

La última vegada que vam escalar junts va ser aquí al costat amb l'Andrea fent la Cutreclub, quan ens vam trobar aquell tio de la trompeta. I la última vegada que vam escalar sols crec que va ser aquell dia a la sardineta de dalt. I la última vegada que vam escalar sols a ca la Montse? jajaja bona pregunta..

 Total, que ja feia massa temps que cadascú feia les seves escalades pel peu compte, es a dir el Quimi moltes i jo gairebé cap. jajaja sigui com sigui va ser genial poder tornar-hi.
Vam quedar casi d'un dia per l'altre i vam escollir una d'aquelles vies que sempre es tenen a la llista (a la del Quimi en aquest cas..)

La via demana bastants ferros, i jo també. Avui és la part final del mini-entrenament que he anat fent alguns dies per pujar al Naranjo d'aqui un parell de setmanes.

M'havia mirat una mica la ressenya i creia que la combinació de llargs fent jo el primer seria més fàcil per a mi. ERROR..
Després d'escalar uns quants metres m'adono que no m'arribaran els ferros al ritme que porto posant assegurances, 5m 3friends!! i és que el llarg és de 40m i no hi ha res! vaig massa insegur i decideixo baixar, penjat d'un friend i confiant que estigui ben colocat!!

El Quimi tiba, ostres, em va deixar sorprés amb la seguretat que va escalar el llarg, molt be tiu! no era gens fàcil, una bona xemaneia amb passos de Vè+, de vegades una mica peluts per estar nets.

Segona tirada, ara si que em toca, ja m'he tret la tonteria i afronto un llarg de 30m en diedre amb només un parell de claus, que estan junts i al començament.
És un diedre finet amb un parell de trossos ben drets que és on costa més. S'hi pot anar posant algun friend petit però el millor és no trigar gaire..

El Quimi recuperant el llarg, ell si que no va trigar gaire..

3er llarg, segons ressenya 'babaresa al.lucinant'. Home, al.lucinant no és però és molt guapa, sobretot pel qui va de segon que no ha d'anar posant caxarros. Hi ha alguns tacs de fusta dels de no caure-hi.

El Quimi, sense pietat.

-Va que si et fas tot el llarg sense parar-te pago jo les birres!!
què cabró, segur que va dir això per què sabia que hi havia un parell de friends punyeteros..

xula xula. I les fotos de la càmera del Quimi també.

Llarg d'artificial. Comença amb un bon desplom que et deixa a fora de la paret amb un pati impressionant.Com m'agraden aquests llargs!!

La visió que tinc des d'aquí del Quimi i de la via és brutal!! li he donat totes les voltes a la foto per veure si es veu millor però és així com està tirada i realment així es com es veu millor

Un cop passat el desplom i tornat a la via que toca amb pocs metres s'arriba a la reunió.

El Quimi recuperant el penúltim llarg...

...i obrint el darrer

oooohhhhh siiiii...

quan vulguis hi tornem!!!

4 comentaris:

andrea ha dit...

vaia viote os habeis marcado!!!

MOLT BÉ!!!

Risto ha dit...

Ei Lluis, records des de Jakarta. Ja veig que has anat cap a Asturies, a inflar-te de sidra, eh pendo!!! Quina colla de borratxos els asturians. Jo vaig estar un any quan la baixada del riu Sella, i la festa era brutalment etilica, jeje.

Apa, ens veiem per assaig.

Risto

mare ha dit...

quin paisatge més impressionant,les fotos maquissimes hi ha alguna que dóna vertigen,com us envejo,comença a pensar en algunes sortides que ja mateix estic aqui. un pettó.

QUIMI ha dit...

Jjajaja,lleginte ho revivexo tot com si fos ahir...
El friend encastat de color verd em va salvar de pagar les birres! ;)
La següent no s'ha de fer esperar tant!